L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha mantingut este matí una reunió amb el director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, on també han participat la regidora d’Habitatge i Regeneració Urbana, Amparo Victoria, el coordinador del Col·legi d’Administradors de Finques de la Safor, Joan Escrivà, i tècnics municipals. Entre altres aspectes s’ha analitzat l’evolució dels dos plans ARRUR que es desenvolupen a Gandia i l’oportunitat que suposa l’arribada dels fons europeus ‘Next Generation’ que seran canalitzats en part per la Generalitat Valenciana i on Gandia estarà present proposant nous projectes per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Després de la trobada, Morant i Rubio han comparegut davant els mitjans de comunicació per a fer un balanç de les últimes ajudes d’aproximadament 1,3 milions d’euros en matèria d’habitatge destinades a Gandia, les quals han beneficiat prop de 200 famílies gandianes. Les ajudes destinades a la rehabilitació d’edificis, conservació d’immobles i millores a l’accessibilitat han suposat una inversió d’1.239.634 euros que ha beneficiat 185 famílies. També s’han atorgat ajudes a la millora de l’eficiència energètica a 13 famílies per un import de 32.440 euros.
“Estes línies d’ajudes han estat sol·licitades per propietaris privats. El Departament d’Habitatge de l’Ajuntament de Gandia ha realitzat les tasques d’assessorament, però també tenim com a aliats al Col·legi d’Administradors de Finques i al Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana. Esta alineació de la feina de molts professionals ha fet possible que prop de 200 famílies s’hagen vist beneficiades”, ha destacat l’alcaldessa, Diana Morant. Amb estes ajudes, segons ha assenyalat, “seguim demostrant que Gandia és líder en les polítiques valencianes d’habitatge. La nostra ciutat s’ha convertit en referent en esta matèria, i prova d’això és que som un dels municipis que més ajudes està rebent”.
L’alcaldessa ha incidit que en el context de la pandèmia les administracions han d’intensificar el desenvolupament de polítiques públiques per a millorar les condicions d’habitabilitat de les famílies, polítiques que també tenen un impacte positiu en la generació d’ocupació, ja que tal com preveu el Pla Estatal d’Habitatge, per cada milió d’euros invertits en la rehabilitació, es creen 59 llocs de treball. Sobre esta premissa, a Gandia es van generar més de 150 llocs de treball directes amb aquestes mesures després d’haver rebut durant 2020 ajudes per valor de 2,6 milions d’euros per rehabilitar habitatges.
Morant també ha agraït a la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i al seu director general, Alberto Rubio, “la seua aposta per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Gandia, i per fer-ho de manera coordinada amb este ajuntament”. A més, ha incidit en la importància del “canvi de model” impulsat des de Govern del Botànic destinat a evitar el creixement desmesurat dignificant un parc d’habitatges compost per edificis antics o amb deficiències.
“Amb estes ajudes volem pal·liar les situacions que es produïxen en determinades parts de la nostra ciutat on el parc immobiliari està envellit o on els propietaris no tenen els recursos necessaris per a realitzar un manteniment adequat”. En este punt, Morant ha destacat la col·laboració amb el Col·legi d’Administradors de Finques de la Safor que ha fructificat en “un conveni pioner que ha servit per a reforçar i intensificar este tipus de polítiques”.
Per la seua banda, Alberto Rubio ha agraït tant a l’alcaldessa com als tècnics municipals la tasca que desenvolupen en l’àmbit de l’habitatge i la regeneració urbana. “És extraordinària la capacitat de convocatòria i execució que té Gandia que en molts àmbits, des de la Conselleria, considerem exemplar”.
Sobre este aspecte, Rubio ha destacat que en el cas de Gandia, l’import d’ajudes concedides suposa el 5% de totes les adjudicades a la Comunitat Valenciana. “Estes dades són la prova d’una gestió municipal eficaç que sap avançar-se als esdeveniments, i que porta treballant molts anys en les línies adequades, que han acabat cristal·litzant en projectes com l’Oficina Xaloc”.