Els portaveus del Grup Municipal Socialista de Gandia Ana Garcia i José Manuel Orengo han eixit al pas de les contínues acusacions que reben del govern del PP sobre la situació econòmica que han heretat i han fet un exercici de responsabilitat explicant, per una banda, el deute que van deixar, i per l’altra, el pla que tenien per a poder fer front a la situació. Un pla que demostra que “si el PP no ha pagat als proveïdors com Thaler és perquè no ha volgut fer-ho”, ha dit Garcia.
Juntament amb Garcia ha comparegut el portaveu dels socialistes, José Manuel Orengo, qui ha volgut llançar missatges optimistes a la ciutadania, assegurant que “tot i que l’Ajuntament deu molts diners, també ha posat molts diners en la ciutat, aconseguint un patrimoni de més de 751 milions d’euros”.
Per això, i segons el portaveu socialista, “ni l’Ajuntament ni la ciutat estan en fallida, el que necessiten és una gestió econòmica i no una gestió farandulera”.
Amb l’anàlisi realitzat per Garcia, els socialistes desmenteixen la situació de fallida de l’Ajuntament que ha estat venent el PP. I és que, tal i com ha explicat Garcia, no s’ha de tenir en compte només el deute, també és important tenir en compte els ingressos de l’Ajuntament.
Així, Garcia ha explicat que, a 9 de juny, es van deixar quasi 3 milions d’euros en caixa per a pagar nòmines i pagues extres del mes de juny i encara sobraven diners. Uns diners que, sumats als ingressos de l’IBI de juliol, fan que el consistori tinga en caixa més de 25 milions d’euros.
Pel que fa als deutes, Garcia ha confirmat 14 milions d’euros a proveïdors del capítol II (béns i serveis, on es troba Thaler, per exemple) i de subvencions. Uns diners que, en cas d’haver revalidat el govern, els socialistes hagueren liquidat amb l’ingrés de l’IBI, “que dóna sobradament per a pagar aquest deute”, ha assegurat Garcia.
Per això, la concejal socialista ha dit que “si no s’està pagant als proveïdors com Thaler és perquè el govern de Torró és d’acció ràpida però només per a fer concerts, platges artificials amb xiringuitos i corregudes de bous, però no per a gestionar”, i ha assegurat que el problema és “que al PP se li acumulen els papers damunt la taula i no en mouen cap”.
Orengo ha afegit també que “l’Ajuntament té aproximadament 18 milions d’euros en caixa per a pagar, i si no ho està fent és o perquè estan de vacances o perquè directament no fan res”.
Per altra banda, Garcia també ha reconegut tres casos especials pel que fa al deute als proveïdors: 16,5 milions d’euros del capítol VI (inversions), que s’havien negociat ja amb les empreses per a pagar a tres anys. Un acord semblant al que s’havia arribat amb FCC, a la que se li deuen quasi 7 milions d’euros. En canvi, el govern de Torró proposa pagaments a set anys en compte dels tres que havia negociat el govern d’Orengo.
La tercera xifra del deute a proveïdors són els quasi 13 milions d’euros a l’empresa pública Iniciatives Públiques de Gandia, que depén directament del consistori i que, segons Garcia, tenia una compensació anual al pressupost.
La major part del deute és a llarg termini
L’anterior responsable d’Economia també ha parlat del deute que Gandia té amb les entitats bancàries i que es tracta d’un deute a llarg termini. Es tracta d’una quantitat de 93 milions d’euros a pagar fins a 2030 amb aportacions anuals de prop de 3 milions d’euros, una quantitat “perfectament assumible per a una ciutat que maneja pressupostos de prop de 70 milions d’euros”.
Els socialistes asseguren que afirmar una situació de fallida amb aquestes xifres és un atreviment, donat que és una quantitat a pagar a llarg termini i, per tant, “cal saber també què va a ingressar l’Ajuntament cada any per veure com, efectivament, es pot fer front a la situació”.
Garcia ha sigut també molt contundent quan ha explicat que aquests 93 milions d’euros es reparteixen en 30 milions de la legislatura passada, 34,5 milions de l’anterior, quan el govern era en coalició amb el Bloc, i la resta de legislatura anteriors.
Garcia ha explicat, de forma molt pedagògica, que aquests 93 milions es van destinar “a obres, millores, ajudes i projectes que estan al carrer i que tot poden gaudir, com ara el Passeig, la Vila Nova, la plaça del Tirant, el Prado, el Teatre Serrano, les escoletes” i un llarg etcètera.
L’anterior responsable d’Economia ha explicat que el motiu d’invertir aquesta quantitat de diners era doble: en primer lloc, perquè cada milió d’inversió suposa la creació de 33 llocs de treball, “i treball era el que necessitava en eixe moment la ciutadania”, ha afegit Garcia. I en segon lloc, perquè al mateix temps que es generava treball “es millorava la ciutat per tal d’ubicar-la en una bona posició per a ser de les primeres en eixir de la crisi”.