Es presenten “els pressupostos més difícils de la història de Gandia”

Gandia, 1 de juny de 2016.-

L’alcaldessa i la vicealcaldessa de Gandia, Diana Morant i Lorena Milvaques, respectivament, acompanyades del coordinador d’Economia i Hisenda, Salvador Gregori i la totalitat del Govern Local, han presentat aquest matí davant els mitjans de comunicació les línies mestres del document marc de treball dels Pressupostos Municipals de Gandia per a 2016.

Abans, però, Morant ha fet un relat del que ha estat el primer any de govern, un canvi cap a la decència, la responsabilitat i la bona gestió econòmica. “Un nou govern arribava a la ciutat i encetava les gestions per a que Gandia tornara al camí del seny i el trellat després de quatre anys d’impagaments, balafiament i promeses irreals que van condemnar Gandia a una situació econòmica insostenible”.

Així, quan els grups de PSPV-PSOE i Més Gandia arribaren al govern un 13 de juny de 2015, Gandia tenia un deute amb entitats bancàries de 250 milions d’euros, que suposava 136 milions d’euros més que quan va entrar a governar el PP. A més, hi havia un deute a proveïdors de 54.822.000 milions d’euros, factures de treballs encomanats malgrat saber que no es disposaven de diners per a poder fer-los i pagar-los.

La situació en l’empresa pública IPG era també dramàtica. Amb un deute a proveïdors de 16,8 milions d’euros, factures als calaixos i una nòmina de treballadors que suposava 300.000 euros mensuals.

Amb aquest panorama, el nou govern de Gandia va acudir a una cita amb el Ministeri d’Hisenda per a tractar el Pla d’Ajust que li havien denegat al PP fins en dues ocasions. Un Pla d’Ajust necessari per a que Gandia siguera una ciutat viable econòmicament.

L’Alcaldessa i la Vicealcaldessa d’aquell nou govern, Diana Morant i Lorena Milvaques respectivament, es van traslladar a Madrid. Va ser allí on Beteta, secretari d’Estat d’Administracions Públiques va pronunciar una frase que descrivia a la perfecció la situació en que el PP havia deixat Gandia: “Ni subiendo todos los impuestos que se pueden subir, ni recortando todos los gastos que se pueden recortar, Gandia puede tener viabilidad económica”.

Amb aquesta situació, el govern va treballar de valent amb el Departament d’Economia i Hisenda, encapçalat pel seu Interventor, que fins ara no havia supervisat cap de les propostes presentades per Gandia per al Pla d’Ajust. “El PP anava per lliure i sense tenir en compte cap veu tècnica ni especialitzada. I així, vam haver de prendre la decisió més complicada que pot prendre un polític: pujar els impostos i retallar les despeses”. Per al nou govern es tracta d’una decisió impopular. “Però el delicat moment que viu Gandia reclama de polítics valents i responsables, que prenen decisions pensant en el que necessita la seua ciutat i no en allò que li dóna o li lleva vots”. I així, a més del Pla d’Ajust, van treballar altres documents amb altres administracions com el Pla Econòmic i Financer (PEF) amb la Generalitat Valenciana i vam tornar a revisar el pla d’ajust.

“Però aquest govern, que sempre ha dit que la prioritat absoluta de la seua gestió són les persones, no anava a quedar-se en la simple aprovació d’una pujada d’impostos”, i va encetar negociacions amb la Diputació de València (d’on és diputada l’Alcaldessa de la ciutat), i amb la Generalitat Valenciana, on també hi ha un govern progressista “que sap el que és patir una herència de gestió d’un govern balafiador del PP. I vam aconseguir uns ingressos extraordinaris i uns estalvis que ens han permès quadrar els que, sens dubte, són els pressupostos més difícils de la història de Gandia”.

Així, quan complim el primer any de gestió, el govern presenta aquests primers pressupostos, dels quals l’edil socialista ha ressaltat les següents qualitats:

1.- Són uns pressupostos legals.

Els primers després de dos pressupostos il·legals, el segon dels quals es va prorrogar en 2015 davant la incapacitat del PP per aprovar-los malgrat la seua majoria absoluta. Són legals perquè inclouen la obligatorietat de pagar als bancs allò que se’ls deu, “tal i com ha de fer qualsevol família amb deutes financers. I una administració pública ha de donar exemple i complir amb les seues obligacions. La Gandia del PP, per desgràcia, era il·legal i incomplidora, i va trencar relacions amb entitats bancàries i proveïdors”.

2.- Són uns pressupostos realistes.

No inclouen ingressos extraordinaris ni cànons inventats. “Ens cenyim al que tenim i no ens inventem diners per a gastar en coses innecessàries”. Si durant la legislatura el govern és capaç d’aconseguir nous ingressos amb la venda de patrimoni o per altres vies, els utilitzaran per a reduir deute “i intentar facilitar les coses a les butxaques dels gandians i gandianes”.

3.- Són uns pressupostos responsables, sense balafiaments, amb prioritats i igualitaris.

Ho són perquè tots els esforços, les negociacions amb altres administracions i els estalvis previstos en gastos innecessaris serveixen per a mantenir serveis públics amb una qualitat digna. “I són responsables perquè analitzem, entre nosaltres i amb totes les entitats socials, esportives i associatives de la ciutat, cada cèntim que gastem, prioritzant en allò que és necessari i beneficiós per a la nostra ciutat i desestimant despess que en res ajuden a la nostra ciutat”.

A més, són uns pressupostos que s’han treballat amb una idea bàsica: la de la IGUALTAT. “Per a nosaltres tenen el mateix tractament els veïns d’una barriada que els d’una altra; els veïns que pertanyen a un col·lectiu determinat o a un altre; i també els veïns que practiquen un esport o un altre. Hem repartit els diners de manera dialogada i participada, perquè no tenim res que amagar i perquè volem portar a terme un repartiment just, equitatiu i igualitari entre tots els gandians i les gandianes”.

4.- Són uns pressupostos per a reduir deute.

Per primera vegada en molts anys, si s’acompleixen amb aquests pressupostos tal i com es comprometen amb la ciutadania, asseguren que el govern abandonarà Ajuntament reduïnt el deute deixat per l'anterior govern. Tant el deute bancari com el deute comercial.

Fonamentalment i primer que res, el deute comercial. De fet, i amb la gestió d’estos primers 12 mesos, el deute amb proveïdors s’ha reduït en un 50%. A més, els pressupostos dels propers anys són uns comptes que deixaran un superàvit anual de més de 16 milions d’euros, quantitat que en els primers exercicis, es destinarà a acabar de pagar allò que es deu a les xicotetes, mitjanes i també grans empreses que han treballat estos darrers quatre anys per a l’Ajuntament de Gandia “i que encara no han cobrat per la mala gestió de l’anterior govern”.

5.- Són uns pressupostos per a pagar i generar economia i treball.

I és que entenem que pagar pel que es contracta és la millor manera de generar economia i treball a la nostra ciutat. Recorden que són moltes les xicotetes i mitjanes empreses d’esta ciutat, i també d’esta comarca, que han estat a punt de tancar les seues portes o, fins i tot, han hagut de tancar-les o acomiadar a persones per no haver cobrat allò que l’Ajuntament els devia.

“Nosaltres hem posat punt i final a aquesta situació, i l’Ajuntament de Gandia, al llarg d’esta legislatura, serà capaç de pagar les factures dintre dels terminis que marca la llei. I ho podrem fer perquè no contractarem coses que no puguem pagar. Ens cenyirem a la nostra realitat i treballarem amb ella, de manera responsable i transparent”.

Per a Diana Morant, Gandia mereix una oportunitat, tot i la dolenta situació de l’ajuntament. “A pesar de la crítica situació, ficar ordre i trellat en els comptes municipals no significa que continuem treballant per la vida de les persones, no és incompatible amb la gestió econòmica. És millorar la situació de persones, famílies i autònoms. No podem ni volem tenir una ciutat paralitzada i morta a conseqüència del fals “coste cero” del PP de Torró, Soler, Barber, Gregori i companyia. Creguem en una ciutat que, malgrat les dificultats, torna a alçar-se. Una ciutat que, amb l’esforç de tots, renaix per créixer amb força i tornar a ser eixa capitat cultural, turística, comercial i industrial que sempre hem sigut. La segona ciutat més important de València”.

Responsabilitat compartida

Per la seua banda, la vicealcaldessa ha assegurat que els pressupostos de 2016 responen al mandat de la ciutadania de propugnar un canvi en el govern de la ciutat per capgirar el rumb de les polítiques dels darrers anys “i que ens havien encaminat a la fallida econòmica. Són uns pressupostos que venen marcats per una obligació legal, que és el Pla d’Ajust imposat pel Ministeri d’Hisenda”.

Milvaques ha recordat que la comparació d’aquest pressupost amb qualsevol anterior és realment complicada, donat que els anteriors eren pressupostos totalment irreals i il·legals i que, a més, es complementaven amb aportacions des d’IPG, “la ferramenta perversa de diferir deute, ocultar comptes i endollats i que, en casos com Comunicació o Esports, les despeses eren desorbitades”.

 

La situació econòmica crítica ens obliga a totes i a tots: Ajuntament, col·lectius i ciutadania a ajustar-nos el cinturó. “Per això, la responsabilitat i l’esforç ha estat compartit. Nosaltres, els polítics, hem sigut els primers en aplicar-nos l’estalvi i les retallades. Aquest govern és el més econòmic de la història de Gandia, i el cost total de la corporació suposa un estalvi de més de 570.000 euros anuals, tot i haver tornat a dotar econòmicament i de manera digna a l’oposició. Hem retallat dràsticament en personal de confiança, suprimint les contractacions a dit i discrecionals que el PP realitzava, tant des de l’Ajuntament com des de l’empresa pública i altres empreses externes. Hem reduït també el nostre salari i les assignacions als grups municipals.

Hem reduït també en partides que abans estaven extremadament unflades i que servien per a fer propaganda: Comunicació, Protocol i Alcaldia es redueixen en un 60%. I, sobretot, hem suportat el desgast que té per a un govern prendre decisions impopulars però valentes per a salvar Gandia”.

A la ciutadania també li demanen un esforç mitjançant una pujada d’impostos. “Per desgràcia. Però els garantim que cada cèntim que paguen, anirà invertit a millorar la seua qualitat de vida. Volem recordar que l’anterior govern va pujar també els impostos més d’un 20%. I malgrat això, el deute es va multiplicar per més del doble i es va deixar de pagar a empreses i associacions. Nosaltres, en canvi, hem tornat a pagar i hem reduït deute en només un any. I hem aplicat transparència per tal que els gandians sàpiguen en que gastem cada cèntim que paguen d’impostos. Són els primers pressupostos del canvi en les formes i les maneres de governar”.

Així, partides com Serveis Bàsics al ciutadà, Seguretat Ciutadana, o Benestar Social, s’incrementen. És un increment xicotet però que marca quines són les prioritats d’aquest govern.

Les xifres

Salvador Gregori ha ressaltat que aquests són els pressupostos “més treballats de la història de l’Ajuntament”, segons han indicat els mateixos tècnics municipals. I ha insistit en la doble dificultat a l’hora de fer la comparativa, “per l’efecte distorsionador de l’empresa pública com a centrifugadora de despesa” i, d’altra, per la nova estructura orgànica de l’Ajuntament, que ha variat tant pel que fa a les àrees, com les competències. Així, serà difícil la comparativa si no és per metadades: els capítols de l’I al V d’ingressos i despeses corrents, on pot incidir l’Ajuntament, perquè la resta són inversions, ingressos i despeses financeres, etc…

A primera vista, els ingressos corrents pugen un 2’89% (de 72’2 del 2015 a 74’3 milions d’€ al 2016), mentre que la despesa corrent abaixa un 8% (de 63,2 a 58’2). “Tot i que la realitat és molt més significativa, perquè els ingressos corrents de 2016, al contrari de 2015, no estan unflats. Per exemple, amb una previsió d’ingressos de 10 milions d’€ en concepte de cobrament del cànon de l’aigua, tot i saber el govern del PP que mai anaven a cobrar-se. Per tant, llevant eixa distorsió, la realitat és que els ingressos corrents augmenten un 19’42% (de 62,2 a 74,3 milions d’€).”

D’igual manera, la despesa corrent real baixa un 19,45% (de 72’2 a 58’2 milions d’€), “perquè la de 2015 era també tramposa si tenim en compte tota la despesa que es va fer i no estava reconeguda, perquè els calaixos estaven plens de factures impagades”.

El resultat de l’estalvi d’un 19’45% és un superàvit de 16’9 milions d’€, “que no gastarem en festes, sinó per a fer front al pagament de totes les empreses que el PP, després de posar dos voltes el contador a zero, va deixar penjades la darrera legislatura”.

Ingressos corrents

La major part dels ingressos corrents (43,8 milions) provenen d’una pujada impositiva que permetrà fer front al deute comercial i financer. “Serem el primer govern en molt de temps que finalitzarà la legislatura amb un deute menor a l’heretat”. Augmenten un 31’9%, respecte al 2015.

Despeses corrents

Pel que fa a la despesa corrent i, gràcies, a les mesures d’austeritat s’aconsegueix estalviar un 40,9% (8’6 milions d’€). Tot i l’ajust, s’ha prioritzat la despesa en partides socials que es mantenen o pugen com Educació, Benestar Social (es manté, però la previsió és obtindre importants subvencions per part de la Generalitat), Cultura (reducció mínima) o Turisme, que augmenta un 40% (a pesar que moltes accions es feien mitjançant IPG).

Finalment, s’ha llançat el missatge a la ciutadania que pot tindre la seguretat “que aquest govern gestionarà els seus diners de cara, assegurant que la ciutat no es paralitze i garantint també la igualtat de totes i tots, independentment del barri on visquen, el col·lectiu al que pertanyen o l’esport que practiquen”.

Aquest és el compromís de l’executiu en el contracte que signen amb la ciutadania, en forma de pressupostos. “Uns pressupostos per tornar la decència a Gandia i donar-li una oportunitat”.

Calendari d’aprovació dels Pressupostos

1.- Hui dimecres, 1 de juny, es convoca la Comissió de Polítiques Econòmiques per al pròxim dimarts, 7 de juny. Durant tota la setmana, els diferents grups de l’oposició podran treballar el document i presentar les esmenes o propostes de modificació i ampliació que consideren oportunes.

2.- Hui també es presenta l’esborrany de pressupostos al Consell de Participació Ciutadana, convocat amb caràcter extraordinari i urgent, qui també l’estudiarà.

3.- El dimarts, 7 de juny es presenten les esmenes a la comissió d’economia. Durant tota la setmana el govern estudiarà les propostes.

 

4.- Dilluns, 13 de juny la Junta de Govern Local aprovarà el document que s’enviarà al Ministeri d’Hisenda (que és qui ha de donar el vistiplau, ja que el pressupost està acollit al seu Pla d’Ajust imposat)

5.- Tot i que no se sap amb certesa quan arribarà la resposta del Govern central, s’espera que al Ple del dijous 14 de juliol es puguen aprovar definitivament els Pressupostos Municipals de Gandia per a 2016.