Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Valencià.
L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, acompanyat del vicealcalde i portaveu del Grup Municipal Compromís Més Gandia unida, Josep Alandete, i dels altres dos portaveus dels grups municipals: Vicent Mascarell i Víctor Soler (PSPV-PSOE i PP, respectivament), ha comparegut este matí davant els mitjans de comunicació per tal d’anunciar els noms de les persones que seran nomenades en 2023 Fills Predilectes de Gandia: Josep Gomar Martínez, «Tano»; Mariles Azcón Malonda i Vicent Rocher Font.
«Tres veïns i veïnes de Gandia, persones que tots i totes coneixereu per la seua història lligada a la ciutat i per la seua contribució com a persones implicades, cadascun en el seu àmbit. Quan un té la sort de viure i estimar una ciutat culta, amable, oberta, treballadora i capaç de reposar-se davant les adversitats, és, sens dubte, perquè al darrere hi ha una societat que respon a eixos valors amb determinació i sentit de la responsabilitat», ha assegurat l’Alcalde.
«Hui pronunciem amb veu alta i amb respecte infinit els seus noms, evoquem les seues vides i no podem sinó mostrar la nostra gratitud pel seus testimoni, per l’exemple que són, i per la petjada que han deixen no només al seu entorn personal, sinó amb la resta de la societat gandiana», ha indicat Prieto.
«Cal felicitar-nos tots, perquè d’aquest acord la ciutat ix més forta. Precisament, fortalesa i superació són els adjectius que probablement millor definisquen els Fills Predilectes. Diferents mirades de viure i entendre la ciutat, però el mateix compromís amb Gandia i la seua gent», ha expressat Mascarell.
JOSEP GOMAR ‘TANO’
Josep Gomar Martínez, de sobrenom Tano, o conegut com a ‘Pepito Tano’, va heretar el seu ofici de pastisser de son pare, qui tenia un forn en el Pont Vell d’Oliva. Ell era qui més afició pel forn tenia de tots els germans. La revolució de la pastisseria de Gandia i de la Safor es va iniciar i consolidar gràcies a la figura de Tano. El prestigi d’una marca que és orgull de la ciutat, i que sempre portarà el seu sobrenom.
Molt aficionat al món de l’esport, va arribar a ser president del Gandia Bàsquet, vivint l’històric ascens a la LEB Or en 2008.
L’empresa, des dels seus inicis, sempre va ajudar a l’esport i a la cultura de Gandia a través de patrocinis, suports i múltiples col·laboracions.
MARILES AZCÓN MALONDA
L’empresària Mariles Azcón Malonda, és una dona independent, decidida i solidària. Ha sigut propietària d’una de les farmàcies històriques i cèntriques de Gandia i és filla del qual fora president del sindicat de farmacèutics de la UGT.
Junt amb la seua mare, Ángeles Malonda, va lluitar per recuperar la farmàcia del carrer Major que li van arrabassar a la família després de la Guerra Civil quan el seu pare va morir a la presó de Gandia.
Ha sigut presidenta de Creu Roja Gandia i de l’Associació de la Safor d’Informació i Prevenció sobre Drogodependències (ASPID). Va ser una de les primeres persones que en els anys 80 va apostar per la prevenció, en una època on la droga era un gran problema social. Actualment és presidenta d’honor de la falla Carrer Major i Passeig entre d’altres coses.
La dona que sap mirar endavant sense oblidar arrels, dolors i absències, però amb el convenciment que la vida és el resultat de lliscar per una corda fina de perseverança, de lluita i determinació. Fortalesa física i mental que suposa un raig de llum per a Gandia.
VICENTE ROCHER FONT
Vicente Rocher Font és una persona tremendament vinculada a la Gandia. Tot i estar jubilat no concep un sol dia sense estar devorant premsa escrita, ràdio i televisió.
Persona enamorada de la ciutat que el va veure nàixer el 3 d’octubre del 48 (Dia del Patró) i del CF Gandia del que va ser directiu l’any de l’ascens a 2B, té entre els seus referents Vicente Ferrer, tant en les seues obres com en la seua forma d’entendre la vida i que va tenir ocasió de conéixer en persona. En la política sempre agrana cap a casa i situa José Vicente Sáenz de Juano com a referent.
Del seu pare va aprendre moltes coses, però es queda amb la lliçó que l’educació i el respecte als altres és el més important en aquesta vida.
Pel que fa als seus amics, representen per a ell una prolongació de si mateix, este punt de suport i confiança necessari. Llargues converses, alguna que altra «trucaeta» i per descomptat el sopar de tots els divendres, sense falta i com una tradició, a «Los Arcos». És un home de ciutat, que no hi ha col·lectiu o manifestació cultural/festiva on s’haja implicat. Una persona de les que ajuden els altres sense demanar res a canvi.
