El Grup Municipal Socialista ha fet pública hui una nova operació al voltant de la compra de l’edifici de la Citroën per part de l’Ajuntament de Gandia. Si fa unes setmanes els socialistes denunciaven el pagament per anticipat de 500.000 euros en concepte de cessió de les instal·lacions, hui s’ha conegut que, només 10 dies després d’aquell primer pagament, Torró va abonar un altre mig milió d’euros.
Tal i com ja van anunciar els socialistes, el conveni signat amb els propietaris de l’edifici incloïa la possibilitat d’avançar fins a un milió d’euros en aquest concepte. Uns diners que s’han pagat malgrat no haver-se concretat encara un preu d’expropiació. Però hui, el regidor socialista Vicent Mascarell, ha criticat un aspecte més greu encara: un mes després d’haver cobrat el milió d’euros, el negoci continua obert i en funcionament normal.
Segons ha demostrat Mascarell amb documents en mà, el dia 28 de febrer es va signar el decret per al pagament de la primera meitat, i el dia 9 de març va eixir el decret de la segona part. En total, un milió d’euros que, per a Mascarell, suposen que “Torró pague abans els compromisos electorals i els favors polítics personals que als proveïdors i, fins i tot, a treballadors municipals”.
El regidor socialista ha preguntat “quin interès té Torró en pagar tan ràpidament un edifici que encara no s’ha ocupat per part del consistori”, i ha criticat que “mentre el govern diu que no hi ha diners per a convenis, sous, escoletes o UPG, i es pugen impostos, paguen un milió d’euros, més de 160 milions de les antigues pessetes, no sabem ben bé per a què”.
Per tot això, el Grup Municipal Socialista ha criticat l’obscurantisme amb el qual Torró i el seu govern estan portant a terme tota aquesta operació que consideren està repleta de vicis i s’ha realitzat en frau de llei. Així, recorden que es va disfressar d’expropiació el que realment era un acord de compra-venda per a donar legalitat a l’operació, donat que una administració pública no pot comprar edificis sense publicitat i concurrència.
A més, es va preferir expropiar un terreny privat tenint sòl públic a pocs metres, una acció que va permetre contemplar, per primera vegada en la història, una expropiació a un negoci privat en funcionament celebrada a bombo i platets pels propietaris, que ja han cobrat un milió per anticipat sense que hi haja preu d’expropiació i sense que hagen abandonat l’edifici.