El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Gandia, Salvador Gregori, ha presentat la liquidació del pressupost municipal corresponent a l’exercici 2025, tràmit preceptiu que ha d’enviar-se al Ministeri abans de l’1 de març i que, segons va afirmar, confirma “la bona salut econòmica” del consistori.
La liquidació presenta un romanent líquid de tresoreria de 3.028.000 euros, davant dels 10.015.000 euros de l’any anterior. Una reducció pròxima als 7 milions d’euros que, lluny d’interpretar-se com un retrocés, respon —segons va explicar Gregori— a una estratègia econòmica definida. “Ha estat un exercici amb un fort caràcter inversor”, va assenyalar el responsable d’Hisenda, qui va destacar que durant 2025 s’han utilitzat fons acumulats en exercicis anteriors per a executar inversions estratègiques. “Estem utilitzant els fons acumulats per a fer inversions que milloren el posicionament econòmic de Gandia”, va afirmar.
De cara a 2026, Gregori va explicar que, després de la reactivació de les regles fiscals i llevat de canvis legislatius per part del Ministeri, el romanent haurà de destinar-se a amortització anticipada de deute. Així, a l’amortització ordinària anual d’uns 1 milió d’euros podrien sumar-se els 3 milions del romanent, elevant la reducció total fins als 4 milions.
Actualment, el deute municipal se situa al voltant dels 250 milions d’euros, davant dels 350 milions heretats el 2015. De confirmar-se esta nova amortització, l’ajuntament haurà reduït l’endeutament en més de 100 milions en una dècada.
INVERSIONS PENDENTS DE RECONEIXEMENT
A este factor se suma un altre element determinant: hi ha prop de 6 milions d’euros en diverses actuacions com projectes del pla Edificant o el Palau de Justícia que han estat executades i pagades per Gandia i l’import de les quals encara no ha estat reconegut per la Generalitat Valenciana.
“Ni tenim els diners al banc ni tenim encara el dret reconegut”, va explicar. “Estem fent de banquers de la Generalitat”, va afegir gràficament, assenyalant que quan es produïsca el reconeixement d’estes quantitats podran incorporar-se al romanent, millorant així els resultats.
Malgrat el descens respecte a l’exercici anterior, Gregori va voler posar l’accent en la dada essencial: el romanent continua sent positiu, consolidant la recuperació iniciada fa una dècada.
INDICADORS POSITIUS I ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA
El regidor va recordar l’evolució històrica dels comptes municipals. El 2015, últim exercici complet abans del canvi de govern, el romanent assolia els -43 milions d’euros, després de diversos anys consecutius en negatiu. Des de 2016 la tendència va començar a revertir-se progressivament fins a situar-se ara en xifres positives.
“No es pot dir una cosa i la contrària al mateix temps”, va apuntar en referència a les crítiques que, en el passat, assenyalaven que l’acumulació de romanents implicava manca d’execució pressupostària. “Quan invertim i baixen els romanents tampoc pot ser negatiu. L’important és que continue sent positiu, i ho és”.
Més enllà del romanent, la liquidació confirma una dada especialment rellevant: l’estabilitat pressupostària positiva de 3.344.000 euros, resultat de la diferència entre ingressos i despeses dels capítols 1 a 7. “Malgrat tot, estem ingressant més diners dels que gastem”, va destacar Gregori. “Això és estabilitat pressupostària”, va subratllar, insistint que l’Ajuntament manté l’equilibri financer en la seua gestió ordinària.
Un altre aspecte que va tractar és que la bona situació de tresoreria també es reflectix en el Període Mitjà de Pagament (PMP). Al desembre de 2025, última dada disponible, l’Ajuntament pagava les seues factures en 16,45 dies, molt per davall del límit legal.
L’indicador trimestral de morositat se situa en 39 dies, quan el màxim permés és de 60. “Estem pràcticament a la meitat del període legal”, va afirmar el regidor, qui va qualificar la dada com “un excel·lent indicador de la situació de la tresoreria municipal”.
“Pas a pas anem fent camí”, va concloure Gregori. “Invertim en la ciutat i, al mateix temps, seguim reduint el deute”.