La regidora Ana Garcia ha contestat a les crítiques realitzades pel regidor d’Hisenda, Guillermo Barber, qui ha tornat a insistir en la situació crítica de l’economia municipal. En aquest sentit, Garcia ha assegurat que “el govern del PP té diners per al que vol”.
I és que per a Garcia no és possible que el PP titlle cada dos per tres de molt greu la situació econòmica de l’Ajuntament i, al mateix temps, “gasta diners en fer una platja artificial amb pub de copes, pintar les bicicletes, pagar indemnitzacions per acomiadaments, projectar un camp de golf o grans events com Julio Iglesias i Tom Jones”.
Així, Garcia ha dit que “cada euro que entre a l’Ajuntament deuria invertir-se en projectes de ciutat que consoliden a Gandia, com ara el Palau de Congressos o la Ciutat Olímpica, que ajudarien a generar treball, i no en platges artificials amb pubs de copes”. Per això, Garcia ha lamentat que, tal i com ha dit Soler, el PP pense deixar en un calaix aquests projectes de l’anterior govern que estaven enllestits per a ser adjudicats.
Per tot això, Garcia ha demanat als populars, una vegada més, “que deixen d’estar instal•lats en la crítica constant a l’anterior govern, llençant missatges falsos i alarmants, i comencen a gestionar d’una vegada per totes”.
Garcia també ha explicat que se sent “molt preocupada” davant les valoracions que ha fet Barber i en les quals ha assegurat que s’han pagat 4 milions d’euros a proveïdors. Garcia ha dit que “si després d’ingressar l’IBI només s’han pagat 4 milions, és per a preocupar-se”, i ha animat als populars a que “gestionen els pagaments, ja què no poden dependre només del fet de tenir ingressos, perquè si és així, tindran molts problemes”.
Respecte a les sentències judicials de les que han parlat Guillermo Barber i Javier Reig, Garcia ha assegurat no tenir constància només que d’una d’elles i que va entrar en abril de 2011. De la resta, segurament, van entrar més tard i, per tant, no es van poder gestionar per part de l’anterior govern.
Garcia ha dit que el PP no deu “quedar-se en la postura fàcil de dir que no hi ha diners i no pagar, i el que ha de fer és aconseguir els diners, que els tenen per a altres coses que sí que els interessen”.