Gandia reduïx l’atur en un 48,3 % i augmenta en un 26,6 % l’afiliació a la Seguretat Social des de 2015

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Gandia, Salvador Gregori, ha comparegut hui per informar sobre els principals assumptes abordats ahir en la Comissió d’Economia celebrada al consistori. Així mateix, ha aprofitat la compareixença per respondre a les acusacions abocades pel Partit Popular en els últims dies sobre la situació econòmica municipal, qualificant estes afirmacions d’“infundades” i assegurant que “la realitat econòmica de la ciutat és sòlida i està avalada per dades oficials”.

Gregori ha explicat que l’informe de la Sindicatura de Comptes “no es va incloure en l’anterior Comissió d’Hisenda per una qüestió estrictament de terminis”, subratllant que el document sí que va ser incorporat i analitzat en la comissió celebrada ahir. “Per tant, les afirmacions del PP són falses. No s’ha ocultat absolutament res”, ha afirmat.

MILLORA NOTABLE DE L’OCUPACIÓ I L’ACTIVITAT ECONÒMICA

En l’àmbit socioeconòmic, el regidor socialista ha subratllat l’evolució positiva de Gandia en els últims anys, amb una reducció de l’atur de 4.375 persones des de 2015, la qual cosa suposa un descens del 48,3 %.

A més, Gandia s’ha situat com la segona ciutat que més ha reduït la desocupació durant l’actual legislatura, consolidant una tendència favorable en el mercat laboral.

L’afiliació a la Seguretat Social també ha experimentat un creixement significatiu, passant de 18.406 persones al febrer de 2015 a 23.298 al febrer de 2026, la qual cosa representa un increment del 26,6 %.

Especialment rellevant és la reducció de l’atur entre els menors de 45 anys, que ha descendit en més d’un 60%, fet que, segons Gregori, “té un impacte directe en els projectes de vida i en l’estabilitat social de la ciutat”.

Durant la seua intervenció, el responsable d’Hisenda també ha recordat que l’actual Govern local es va trobar en 2015 amb un deute que rondava els 350 milions d’euros, una xifra que, segons la pròpia Sindicatura de Comptes, podria situar-se fins i tot al voltant dels 360 milions.

A més, ha assenyalat que en aquell moment l’Ajuntament presentava indicadors especialment preocupants, com un romanent de tresoreria negatiu de 43 milions d’euros, un període mitjà de pagament a proveïdors de fins a 450 dies i una situació catalogada com de “risc crític de sostenibilitat financera” per l’AIReF.

REDUCCIÓ DE L’ENDEUTAMENT I MILLORA DELS INDICADORS FINANCERS

Davant d’esta situació de partida, Gregori ha destacat que en l’actualitat el deute municipal s’ha reduït en prop de 100 milions d’euros i que la ràtio d’endeutament ha passat del 514% en 2015 al 267,61 % en 2025. Això suposa una reducció de 246,79 punts, pràcticament un 50 % menys.

També ha posat en valor l’evolució del romanent de tresoreria, que ha passat de xifres negatives a valors positius. En este sentit, ha explicat que la dada actual —al voltant de 3 milions d’euros— està condicionada per dos factors: l’important esforç inversor que està realitzant l’ajuntament i l’existència d’aproximadament 6 milions d’euros pendents de pagament per part de la Generalitat Valenciana, corresponents a actuacions finançades inicialment pel consistori.

L’Ajuntament està avançant pagaments de projectes vinculats a programes autonòmics i europeus, actuant com a finançador de la Generalitat, cosa que distorsiona temporalment alguns indicadors”, ha apuntat.

Un altre dels aspectes en què el regidor ha fet especial èmfasi és en la millora del període mitjà de pagament a proveïdors, que actualment se situa al voltant dels 16 dies, molt per davall del límit legal de 30 dies.

Venim de pagar a 450 dies i ara estem en xifres que pràcticament són la meitat del màxim permés, cosa que demostra una gestió eficient i responsable”, ha destacat.

UN PLA D’AMORTITZACIÓ SOSTENIBLE A LLARG TERMINI

Gregori també ha defensat el model d’amortització del deute dissenyat per l’Ajuntament, basat en una planificació progressiva i adaptada al creixement dels ingressos municipals. “Nosaltres sí que hem aconseguit que esta situació siga viable perquè hem respost al Ministeri. El PP va demanar el mateix, però no ho va aconseguir perquè la seua gestió econòmica era pèssima”.

Segons ha detallat, l’esforç financer anual es mantindrà en nivells assumibles durant les pròximes dècades, la qual cosa permetrà reduir el deute en prop de 100 milions addicionals en els pròxims 25 anys. “Fins i tot en l’horitzó de 2050, l’esforç serà inferior al que ja s’ha realitzat en exercicis recents”, ha indicat.

RENDA MITJANA PER DAMUNT DE LA MITJANA AUTONÒMICA

Pel que fa a la renda, Gandia presenta una mitjana per llar de 32.250 euros, un 3% superior a la mitjana de la Comunitat Valenciana. En este sentit, Gregori ha qüestionat algunes interpretacions sobre indicadors de risc d’exclusió social, assenyalant que “no existixen dades oficials a nivell municipal que donen suport a determinades afirmacions” i que les projeccions a partir de dades supramunicipals poden resultar imprecises.

El regidor ha conclòs la seua intervenció insistint que “les dades econòmiques són incontestables” i desmentixen qualsevol intent de presentar Gandia com una ciutat en crisi.

Amb menys deute, superàvit continuat, pagament àgil a proveïdors, més afiliació, menys atur i una renda mitjana superior a l’autonòmica, és evident que Gandia no està en una situació crítica”, ha afirmat.

Finalment, Gregori ha plantejat una reflexió: “Si amb estos indicadors es parla de crisi, cal preguntar-se quina era la situació real de la ciutat en 2015”.