El saló de plenaris de l’Ajuntament de Gandia ha acollit esta vesprada un emotiu acte de reconeixement a Salvador Gomar Noguera ‘Garnacha’, veí i regidor socialista de Gandia que va ser afusellat pel franquisme a finals de 1939. Les seues restes van ser identificades recentment a la fossa de Paterna i ja reposen al cementiri de Gandia al costat dels de la seua vídua María Pons. L’homenatge ha estat presidit per l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, qui ha atorgat al fill de Salvador Gomar una rèplica de la medalla de regidor.
A l’acte han assistit familiars de l’exregidor, el secretari d’Organització del PSPV, José Muñoz; el secretari Intercomarcal d’UGT Ribera-Safor-Vall d’Albaida-Costera i Canal de Navarrés, Raül Roselló, i el portaveu del Grup Municipal Socialista, José Manuel Prieto. Tampoc han faltat Aina Tarrasó i Victoria Reig, en representació de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme; Salvador Sanchis, president de l’Associació Republicana de la Safor; i Teresa Llopis, presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa Comuna 100 de Paterna.
“Gandia rescata hui una d’estes històries que, com tantíssimes altres, s’han amagat en un mutisme eixordador i en un oblit intencionat de les institucions cap al dret a conéixer la veritat sobre el passat”, ha assenyalat Diana Morant. “Salvador va patir un dels moments més difícils de la nostra història contemporània: el moment en què un grup de militars es va alçar contra la República democràtica provocant una sagnant Guerra Civil”, ha explicat l’alcaldessa en la seua intervenció, on ha recordat que Gomar va ser detingut el 21 de maig de 1939 i portat davant un tribunal militar que el va condemnar a la pena de mort. Una sentència que es va complir l’endemà de Tots Sants de 1939 a Paterna. En el moment de la seua execució tenia 33 anys, una dona i un fill menut.
Morant ha posat en valor la feina que Gomar va realitzar en defensa de la República amb la creació d’un comité amb totes les forces socials i sindicals fidels a la legalitat. A més, va participar com a sindicalista en la comissió de treball, on controlava si els jornalers treballaven o no, i si cobraven o no. “Va ser actiu en el seu compromís, demanant un treball abnegat per guanyar la guerra i per fer complir la consigna de govern de no deixar ni un pam de terra sense conrear. Mai és tard per reviure aquella dramàtica realitat que va canviar moltes vides i, fins i tot, la nostra història. Mai és tard per recuperar el dret a la veritat i compensar el patiment de les víctimes i dels seus familiars. Va ser un exemple de fortalesa, valentia i compromís amb els seus ideals, amb els drets de les persones, tant fora com dins d’este ajuntament. Un coratge que han heretat els seus familiars, els quals mai han perdut l’esperança de trobar les seues restes per portar-les al lloc on va néixer, i poder descansar en pau”.
L’alcaldessa també ha volgut agrair a “les institucions públiques, els governs progressistes, per lleis, com ara, la Llei de Memòria Històrica en l’àmbit estatal; o la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, que ens permeten celebrar hui este acte de reconeixement públic a Salvador Gomar, i atorgar el restabliment de la dignitat i l’honor, així com la reparació moral dels danys ocasionats”, i ha conclòs la seua intervenció afirmant: “És obligació de les institucions públiques investigar perquè es faça, justícia i es faça memòria, perquè aquells fets terribles mai es repetisquen”.
Per la seua banda, el nét de Salvador Gomar ha recordat el trajecte que va haver de recórrer tota la família fins a esbrinar on havia estat enterrat després del seu afusellament i com després de molt temps van aconseguir identificar-ne les restes i donar-les sepultura amb la seua dona al cementiri de Gandia. “Quan pensàvem que ja tot estava fet, hui 14 d’abril, ací al Saló de Plens de l’Ajuntament de Gandia, la nostra ciutat, la corporació ha tingut a bé rendir-li este homenatge a l’avi com a membre de la comissió gestora des del 23 de febrer, fins al 20 d’octubre de l’any 1936. Vull agrair en nom del meu pare, el meu germà i el meu propi juntament amb les nostres famílies l’homenatge que rebem, però a la vegada m’agradaria fer partícip també als membres de la Fossa 100, als familiars de les persones que van ser afusellades juntament amb el meu avi aquell 2 de novembre de 1939. Familiars que estan hui ací representats per Teresa Llopis a la qual vull dir que no decaiguen, que sé que no ho faran, però que no es rendesquen que estic segur que este segon anàlisi d’ADN en què estan ara en procés donarà alegries en forma d’identificacions positives”.
Gomar ha finalitzat la seua intervenció agraint a totes les institucions, ajuntaments, Diputació i Conselleria la implicació que han tingut en este projecte i demanat que “continuen ajudant, seguisquen col·laborant com fins ara, ja que encara queda molta feina per fer i moltes famílies per recuperar als seus éssers estimats”.
SOBRE SALVADOR GOMAR
Agricultor sense terra, jornaler de camp, fill i nét d’agricultors. Salvador Gomar va ser president del sindicat més important de la ciutat, la Societat de Treballadors del Camp “El Amanecer”, d’UGT, i era afiliat del Partit Socialista. Va ser regidor durant l’alcaldia de Marcelino Pérez-Benjamín Bravo, entre febrer i octubre de 1936. També va ser membre de Comité Executiu Antifeixista de Gandia.