Kallifatides reflexiona a Gandia sobre el respecte com a salvació dels valors democràtics

Gandia s’ha convertit hui en ciutat referent en la defensa dels valors democràtics i humanistes amb la celebració de la conferència a càrrec de l’escriptor i filòsof Theodor Kallifatides. Esta activitat obri el cicle Gandia Pensa, iniciativa de l’ajuntament que pretén crear un espai de conversa i diàleg perquè la ciutadania, institucions educatives i tots els interessats, puguen créixer en la defensa de la democràcia, la igualtat, la justícia i els drets humans. El projecte compta amb la implicació de la Càtedra Joan Noguera de la Universitat de València, el CEIC Alfons el Vell i la Direcció General del Llibre del Ministeri de Cultura.

El Palau Ducal s’ha quedat menut per a escoltar l’autor nascut a Grècia que, en la seua ponència sota el títol ‘L’humanisme com a defensa davant el fanatisme’, ha reflexionat sobre el respecte com a salvació dels valors democràtics, sobre l’estat del món actual, i la necessitat de reconnectar amb les arrels humanes, espirituals i comunitàries.

Prèviament, l’autor ha signat en el Llibre d’Honor de la Ciutat on ha escrit: “No hi ha justícia sense llibertat, ni llibertat sense justícia”, davant la presència de l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i els portaveus de les forces polítiques representades en el consistori.

Després de la signatura, Prieto ha qualificat la presència de Kallifatides a la nostra ciutat com un honor i ha incidit en la importància que una persona de la seua rellevància siga la primera que participa en el fòrum Gandia Pensa. “Hem convertit a Gandia en una illa enmig del soroll, però també en far que ha d’il·luminar a tots els que ens considerem demòcrates en un món de incerteses”.

Kallifatides ha afirmat: “Hem de fer el que siga necessari per a restaurar les nostres cultures”, i ha assegurat estar molt feliç d’estar a Gandia. Sobre el futur mundial, ha afirmat que les solucions davant els problemes actuals existixen “encara que molts polítics creguen que la guerra i l’eliminació de l’oponent és la solució”. “Esta manera de pensar és una de les pitjors i més velles tradicions de la humanitat. Hem de canviar radicalment el concepte del que significa solucionar un problema. L’única manera de posar fi a esta situació passa per una pau universal duradora i sense excepcions”.

 

CONFERÈNCIA: ‘L’HUMANISME COM A DEFENSA DAVANT EL FANATISME’

L’escriptor i filòsof ha advertit en la seua intervenció sobre la crisi contemporània, comparant-la amb la Segona Guerra Mundial que va viure de xiquet. “El món està en crisi, una crisi que pot arribar a ser tan gran com la que jo vaig viure de xiquet, és a dir, una guerra mundial. Hi ha alguna cosa que puga salvar-nos d’esta bogeria? N’hi ha, i és el mateix que la vegada anterior. Hem de tornar a trobar el respecte”. “És el respecte, eixe singular sentiment d’afecte i devoció per la vida, per eixa gran meravella, pel riure dels xiquets, pel cant de la merla… Per tot, en fi”.

A partir d’ací, ha explorat com eixe respecte es manifesta i es perd, compartint anècdotes de la seua infància a Grècia, de la seua vida actual com a avi a Suècia, i de les grans diferències entre generacions.

A més, ha reivindicat els valors transmesos per les religions (se siga creient o no), els símbols i rituals com a font de consol, i ha criticat la societat de consum moderna, on “tot té un preu però res té valor intrínsec”. “En una vida sense límits, tot acaba tenint el mateix valor. La indiferència moral no és un dels set pecats capitals, però és un pecat. Necessitem implicar-nos i necessitem límits per a les nostres accions”. Una situació que, segons l’autor, ha acabat provocant la desconnexió entre generacions.

D’altra banda, ha remarcat: “La necessitat que l’ésser humà té de viure en comunitat potser no és un imperatiu intel·lectual, sinó un instint programat en el nostre genoma. Qualsevol raó val per a entrar en un grup, per a formar part d’una cosa més gran, amb independència de què es tracte d’adorar a un déu o d’un arravatament sobtat”.

A mode de conclusió, s’ha preguntat: “Què necessitem nosaltres, els adults? No més béns de consum. Ni bebés gegants que ens dirigisquen. Necessitem la saviesa que s’ha anat acumulant amb el temps. El savi no naix, es fa”.

Finalitzada la conferència, Kallifatides i Prieto han mantingut una conversa, moderada per la comissària de Gandia Pensa, Àngels Gregori, on han parlat sobre democràcia i respecte; les xarxes socials i la immediatesa de les notícies; i d’educació i valors.

 

SOBRE THEODOR KALLIFATIDES

Theodor Kallifatides, nascut a Atenes en 1938, és un escriptor i filòsof grec que ha construït una destacada carrera literària des de Suècia, país al qual va emigrar en 1964 i on residix actualment. Llicenciat en Filosofia per la Universitat d’Estocolm, va exercir allí com a professor abans de dedicar-se per complet a l’escriptura.

Autor prolífic, Kallifatides ha publicat més de quaranta llibres que abasten diversos gèneres, entre ells la ficció, l’assaig, els relats de viatges, el teatre i la poesia. La seua obra ha sigut àmpliament reconeguda tant per la crítica com pel públic, i ha sigut traduïda a més de vint idiomes. Entre els nombrosos guardons que ha rebut destaca el Premi Cálamo Extraordinari 2019 pel seu llibre ‘Una altra vida per viure’, una emotiva reflexió sobre la identitat, la llengua i el sentit de pertinença.

Entre les seues novel·les més conegudes es troben ‘El setge de Troia’, ‘Mares i fills’, ‘El passat no és un somni’, ‘Timandra’, ‘Amor i morriña’ i ‘Un nou país a l’altre costat de la meua finestra’. En la seua trilogia sobre la guerra —composta per ‘Llauradors i senyors’, ‘L’arada i l’espasa’, i ‘Una pau cruel’—, *’Kallifatides ofere’ix una mirada lúcida i humana sobre els conflictes que van marcar la història contemporània de Grècia.

En reconeixement a la seua trajectòria i la seua contribució a la cultura, en 2023 va ser distingit amb la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Madrid.