La quarta edició del cicle Gandia Pensa va continuar este divendres amb una conversa entre els periodistes i escriptors Paco Cerdà i José Luis Sastre, titulada Memòria d’una vida, memòria d’un país. Esta edició s’emmarca dins de la programació de la Tardor Literària de l’Ajuntament de Gandia. Moderada per Maria Bravo, de la Llibreria Ambra, la trobada, que s’ha desenvolupat al jardí de la Casa de la Marquesa, va tornar a omplir de pensament i reflexió el cor cultural de Gandia.
L’alcalde José Manuel Prieto, juntament amb representants del Govern local, va rebre tots dos autors abans de l’acte per a intercanviar impressions sobre la iniciativa.
MEMÒRIA, IDENTITAT I PENSAMENT CRÍTIC
Abans d’iniciar l’acte, José Luis Sastre, subdirector del programa Hoy por Hoy de la Cadena SER i una de les veus més reconegudes de la ràdio espanyola, va reflexionar sobre els diferents plans de la memòria.
“Crec que esta conversa naix d’una triangulació entre la memòria històrica, la memòria particular i allò que està passant hui en l’actualitat”, va afirmar. “En eixa combinació pot sorgir un germen de reflexió necessari en temps en què la història corre el risc de ser oblidada”.
Sastre va subratllar, a més, el valor d’espais de trobada com Gandia Pensa: “Esta sèrie d’iniciatives són més que necessàries. Vivim en una època contradictòria en què estem més connectats que mai, però també més aïllats. Davant la soledat i la desmemòria, conversar cara a cara és un acte quasi revolucionari”.
I hi va afegir: “Reivindicar el fet mediterrani de trobar-se, parlar a l’aire lliure, riure i posar ironia al que sembla la fi del món és una forma de resistència. Conversar sense dramatismes, compartir el que ens passa, és una xicoteta revolució”.
EL VALOR DE RECORDAR I PENSAR
Per la seua banda, Paco Cerdà, periodista i escriptor recentment guardonat amb el Premi Nacional de Narrativa 2025 per la seua obra Presentes, va destacar la necessitat d’analitzar el paper de la memòria en la història d’Espanya. “Este país s’ha cimentat sobre diferents memòries”, va assenyalar. “Primer sobre una memòria determinada, que només recordava els vencedors de la Guerra Civil; després sobre l’oblit, durant la Transició. I ara, a més de memòria i oblit, vivim temps de desmemòria, de mentida i de desinformació”.
Cerdà va insistir en la importància de combatre l’apatia i el pessimisme amb pensament: “Pensar és el primer ingredient per a actuar. Sense pensament no hi ha acció profitosa. Un divendres a la vesprada està bé pensar, està bé combatre l’apocalipsi de què parlava Sastre. Res s’acaba del tot, tot està a punt de començar”.
L’autor va afegir una reflexió final sobre l’esperança: “No estic d’acord que el futur haja de ser pitjor que este present. Crec que vivim amb una sobredosi de por, i pensar junts és una manera de recuperar la confiança en allò que ve”.
UN ESPAI CONSOLIDAT DE REFLEXIÓ I DIÀLEG
Gandia Pensa és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Gandia, la Càtedra Joan Noguera de la Universitat de València, el CEIC Alfons el Vell i la Direcció General del Llibre del Ministeri de Cultura, sota la comissaria d’Àngels Gregori.
El seu objectiu és enfortir els valors democràtics i humanistes mitjançant la reflexió, el debat i la paraula compartida.
Gandia Pensa ja ha comptat amb la participació de l’escriptor Theodor Kallifatides, el magistrat Joaquim Bosch i els pensadors Marina Garcés i Antonio Monegal, que en sessions anteriors van abordar qüestions clau sobre la qualitat democràtica, la fragilitat institucional i el paper de la paraula en temps d’incertesa.