2021: un pas avant / Article d’opinió de Salvador Gregori

L’any passat serà difícil d’oblidar i es recordarà com el període en el qual quasi tot va anr mal per culpa d’una pandèmia que va trastocar les nostres vides i els nostres costums, desordenant els fonaments de l’activitat econòmica i atemorint-nos sobre les perspectives de futur.

Però gràcies a un desenvolupament científic espectacular s’han desenvolupat en temps rècord vacunes anticovid que canviaran de manera significativa el futur pròxim, aportant un raig d’esperança inexistent fins fa poc. És per això que, segons avança el nou any, Gandia ha de prendre la iniciativa i reprendre el pols de la seua economia sense perdre ni un instant esperant esdeveniments.

Des de l’Administració, i amb la implicació directa del sector privat, s’ha de liderar el procés de reactivació econòmica a la ciutat i, per capitalitat, en el conjunt de la comarca. Per açò, no podem tornar a caure en declaracions recurrents però insubstancials o plantejar objectius grandiloqüents, encara que indefinits. Urgix definir un full de ruta sobre les accions i els sectors en què hem de centrar-nos perquè, d’una forma consistent, torne a bategar el cor econòmic posant en marxa un sistema productiu esclerotitzat amb clar perill de decadència respecte a un passat recent.

 

Potenciar activitats d’ús intensiu de mà d’obra

Patim una crisi de demanda, i sense ocupació esta no es reactivarà. La pandèmia ha deixat el cos laboral molt afeblit per l’enfonsament de l’activitat econòmica. Un tractament de xoc que reactive el mercat laboral pot vindre del sector de la construcció, però d’una manera totalment diferent a l’època del boom immobiliari on la destrucció del territori i l’especulació estaven íntimament interrelacionats. Tenim en marxa tres ARRU (programes d’Ajudes a la Regeneració i Renovació Urbana): Raval, Beniopa, El·líptica-República Argentina. La inversió pública en obra en estes tres barriades hauria de combinar-se amb accions de rehabilitació urbana privades per a activar sinergies multiplicadores sobre un sector que és un gran generador de treball directe i, al seu torn, mobilitza a altres sectors relacionats amb la construcció. Igual que l’adrenalina estimula un cor afeblit, la construcció és un formidable mobilitzador de recursos i, al seu torn, este enfocament de regeneració constructiva redundaria en la millora de la confortabilitat i l’entorn urbà tan necessària en una ciutat bastant envellida en alguns dels seus espais i edificis. Si li afegim la gran inversió pública ja adjudicada en infraestructures educatives (Pla Edificant), sanitàries (antic hospital de Roís de Corella), judicial (nou Palau de la Justícia en Santa Anna) o l’enorme forat a omplir en Sanxo Llop per a fer realitat un Clúster Sanitari, es pot afirmar sens dubte que la construcció pot actuar com a element revitalitzador a curt termini de l’economia i l’ocupació a Gandia i comarca.

Si tal com apunten alguns estudis, l’efecte multiplicador del sector de la construcció és dues ocupacions més per cadascun generat, ens dóna una idea de la potència de palanca que es deriva de l’ús d’este sector com a reactivador econòmic.

 

Aprofitar el turisme com a motor de recuperació ràpida

Si algun sector de l’economia ha sigut castigat per la pandèmia, tant en termes d’activitat com d’ocupació és, sens dubte, el turisme. El confinament inicial i la falta de mobilitat posterior van ser tan imprescindibles per a controlar els contagis com letals per al sector, per motius obvis. El daltabaix borsari de les empreses turístiques (aerolínies, cadenes hoteleres, etc) contrasta amb la seua espectacular recuperació davant les notícies sobre la disponibilitat de vacunes, clar símptoma de la sensibilitat del sector per les restriccions de la mobilitat.

Espanya és el país de l’OCDE amb un major pes de PIB associat al turisme, tal com mostra aquesta gràfica adjunta.

Per això, el nostre enfonsament econòmic és major que la resta de països, però també pot recuperar-se més de pressa si la situació pandèmica canvia i tots els viatges turístics, d’una població desitjosa de fer-los, es realitzen.

Per tant, el turisme ha de ser un revulsiu econòmic i d’ocupació a curt termini, i això hem d’aprofitar-ho. Gandia va fer molt bé els seus deures en la campanya turística passada i el departament de Vicent Mascarell va ser notícia nacional per accions molt innovadores, convertint-se en focus d’atenció per davant de destinacions turístiques tan potents com Benidorm. Per la seua banda, el sector privat va fer un enorme esforç d’adaptació al nou context sanitari, adaptant-se de forma molt professional als requeriments de prevenció.

És per això que, malgrat el fort repunt de contagis actual, l’horitzó per al pròxim estiu és esperançador gràcies al procés de vacunació massiu, i això permetria que el sector renasca. I a la vista del treball realitzat a Gandia en 2020 estic segur que això es produirà.

 

La sanitat com a nou jaciment d’activitat i ocupació

Un dels eixos principals del programa de govern del PSPV-PSOE de Gandia era impulsar el desenvolupament del Clúster Sanitari en el polígon de Sanxo Llop aprofitant a l’hospital comarcal com a element tractor. Més enllà de resoldre definitivament el futur d’eixe gran forat de diversos centenars de milers de metres quadrats de superfície, una cosa vital per als propietaris dels terrenys, el polígon és una gran oportunitat per al desenvolupament econòmic del conjunt de la Safor. Dissenyat per a usos sanitaris i industrials, el preu del sòl és elevat per a la indústria però assequible per a l’ús sanitari, en ser una activitat d’alt valor afegit. L’aposta sanitària és tant una decisió de caràcter estratègic pel progressiu envelliment de la població i pels previsibles escenaris pandèmics futurs a conseqüència d’un clima i un medi ambient cada vegada més deteriorats, com una mesura de caràcter conjuntural per a la reactivació econòmica a curt i mitjà termini. Acabar i adequar el polígon requerirà una càrrega important de treball, però el més determinant serà la possible i ràpida implantació d’empreses associades a la sanitat una vegada esclarida la incògnita del subministrament energètic, ja resolta per la Generalitat amb el permís donat per a la construcció de la subestació elèctrica. A més, si important serà la generació d’ocupació en la construcció d’edificis, molt més ho serà quan estos comencen a funcionar. De fet ja hi ha diversos projectes amb aparença d’arrancar quan s’aconseguisquen les llicències d’obra, i un d’ells, per exemple, és un geriàtric que donarà ocupació almenys a 150 persones. Si això és possible en una superfície inferior a deu mil metres, imaginem el que pot suposar en la resta del polígon. Una iniciativa tan nova com la clusterització sanitària i la ja iniciada construcció del complex de Roís de Corella, formaran un conjunt singular d’especialització professional sense parangó en molts quilòmetres de distància, i es convertirà en un jaciment de treball molt important per a Gandia en particular i la seua comarca en general.

 

La indústria com a factor d’estabilitat econòmica

Si algun sector ha sigut dic de contenció i element estabilitzador de l’economia en els pitjors moments de pandèmia en 2020, ha sigut la indústria. Amb les dades del Banc Mundial disponibles (veure gràfica adjunta),

la indústria ha millorat la seua competitivitat en els 10 últims anys, sent el seu pes sobre el PIB superior al de l’ocupació que utilitza, veient-se reflectit en la seua força exportadora i la contribució al superàvit en la balança de pagaments. És un sector que aposta per la internacionalització i és capaç de generar rendes per als treballadors per damunt de la mitjana a causa de la seua productivitat.

L’esforç inversor del Govern del Botànic, a través de l’IVACE, ha modernitzat moltíssims polígons industrials en la passada legislatura i continuarà en l’actual centrant-se en la digitalització i la indústria 4.0. Per part seua, seria desitjable que la Safor reforçara la seua política industrial abordant-la des d’una òptica supramunicipal aprofitant el reforç de la Mancomunitat amb la reincorporació de Gandia.

Urgixen visions unificadores i abandonar actituds miops, començant amb una cosa tan simple com elaborar un repositori amb tot el sòl industrial disponible, les seues característiques urbanístiques i el seu nivell d’equipament detallat per a oferir a possibles inversors. A més, seria desitjable unes ordenances municipals el més homogènies possible en tots els municipis perquè les empreses interessades no caiguen en un galimaties normatiu que desanime la inversió. Conveniar amb professionals del sector immobiliari amb l’objectiu de facilitar solucions residencials i educatives per als equips directius i els seus familiars també seria bé vist per aquells amb capacitat de decisió en la localització de les seues inversions.

Finalment, i una qüestió en absolut menor, els costos energètics seran una peça important per a la competitivitat empresarial. No per qüestions romàntiques de conservació de la naturalesa (que també) sinó per un aspecte purament econòmic, la implantació d’eixes energies ha d’abordar-se ja com un element clau de viabilitat futura en incidir d’una manera decisiva en la competitivitat industrial. Les ajudes europees, orientades en eixe sentit, han de ser una oportunitat que esta comarca no pot deixar escapar si vol que el seu teixit industrial no decaiga.

Projectes mancomunats amb participació públic privada i d’àmplia visió territorial és l’única via d’aconseguir un èxit tan desitjable com imprescindible. Els EGM (Entitats Gestores de Modernització) impulsats des de la Generalitat són un instrument interessant encara que haurien d’adaptar-se i redefinir-se per a realitats comarcals disperses on prevalen la multitud de polígons xicotets, com és la Safor.

 

El comerç: estímuls, tecnologia i aliats

Si alguna cosa ha caracteritzat tradicionalment a Gandia és la seua capitalitat comercial i la seua influència a les comarques pròximes. En estos moments, tot el sector serveis, tan sensible a la demanda, patix una situació difícil i, donada la importància del teixit comercial, és necessari articular una doble estratègia que puga pal·liar la situació. La primera d’elles seria accions de xoc amb polítiques de demanda en vena que reactiven el consum, un tractament de xoc que suplisca la feblesa de les rendes salarials a través dels anomenats bons al consum finançats pel pressupost municipal. Esta acció de keynesianisme pur i dur milloraria eficaçment la demanda estancada per l’escassa capacitat de despesa en les famílies o pel retraïment del consum d’aquells que sí que el tenen però estan temorosos d’un futur incert i això es reflectix en l’increment de l’estalvi en les llars (els que poden fer-ho) en 2020 com un fenomen generalitzat, tal com mostra el gràfic adjunt.

L’estratègia a mitjà termini passa per la inajornable immersió del comerç gandià en l’e-commerce, una cosa dita moltes vegades però de lenta adaptació per part del sector. Des del Departament municipal de Ferran Martínez s’aposta encertadament per la digitalització amb els bons tecnològics i l’impuls d’un «Market Place» de Gandia. La dualitat de comerços amb venda electrònica respecte a uns altres que no estan en això, posarà de manifest en breu temps qui sobreviuran en un futur pròxim i qui tenen un elevat risc de desaparéixer. D’altra banda, el comerç urbà no és només una mera successió de botigues on es realitzen transaccions comercials, no. El comerç vertebra a una ciutat, li dóna caràcter, vida, i el botiguer del cantó és el millor agent de dinamització social d’un entorn.

Per tot això, i malgrat la bondat del comerç electrònic, l’estratègia a llarg termini consistix a convertir cada acte de compra en una experiència satisfactòria, combinant-la amb la restauració i un entorn urbà amable, sense cotxes i amb oferta cultural que òmpliga de contingut el carrer per a complementar esta satisfacció donant un alt valor afegit a l’acte de compra. Els departaments de José Manuel Prieto i Nahuel González poden ajudar a revitalitzar un sector cultural molt tocat per la pandèmia i al seu torn incidir molt més allà del sector que representen, impulsant una programació potent que consolide a la nostra ciutat en el referent urbà de primera magnitud que sempre ha sigut.

Són necessaris molts altres aspectes que reforcen el comerç, com repensar els horaris comercials o esprémer els pàrquings de Gandia com a elements de dinamització comercial. Del que no hi ha dubte és que si Gandia perd part del seu teixit comercial, la ciutat decaurà tant econòmicament com socialment.

De segur que es poden desenvolupar moltes més accions (la sempre oblidada agricultura i la seua influència en la indústria agroalimentària i el transport; el paper que pot jugar el port comercial, etc.) però en este article s’ha incidit sobre aquells sectors que major pes té sobre el PIB: Turisme, Construcció, Salut i Comerç.

Malgrat la virulència de la tercera ona del covid-19, la situació, volem creure, estarà normalitzada a finals de febrer i la primavera representarà un pas definitiu cap a un horitzó molt diferent per efecte de la tan esperada vacunació. No podem esperar ni un moment i tots els mecanismes que impulsen l’activitat econòmica, l’ocupació i el consum han d’activar-se des d’una visió global i implicar tots els recursos de l’entorn.

Hem de canviar el xip i abandonar polítiques assistencialistes i subvencionadores per polítiques econòmiques actives. Tenim capacitat, voluntat i una tradició com a ciutat emprenedora envejable. Cap de nosaltres té el luxe de triar els seus desafiaments; la història i el destí ens els posen davant. El nostre repte és afrontar les proves que se’ns presenten. Ho hem fet en altres ocasions i estic segur que ho tornarem a aconseguir.

 

Article d’opinió de Salvador Gregori, regidor d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Gandia, publicat el 24 de gener de 2021 en el diari Levante-EMV (edició de la Safor).