El secretari d’Integració de l’executiva del PSPV-PSOE de l’agrupació local de Gandia, Ricard Moncho, ha valorat hui amb satisfacció la resolució adoptada pel Defensor del Poble de la Comunitat Valenciana i que obliga al govern de Gandia a fer enrere en les seues polítiques d’empadronament que tractaven de dificultar l’adscripció al municipi de ciutadans nouvinguts en situació irregular.
Moncho ha anat un pas més enllà i ha exigit a l’executiu de Torró a que “acate i complisca de manera immediata aquesta resolució per a deixar de perjudicar, quan abans millor, als ciutadans extracomunitaris que arriben a la nostra ciutat en busca d’oportunitats”.I és que des de les files socialistes ja avisaven al govern, “des del primer moment i en reiterades ocasions”, què les seues polítiques d’immigració que porta a terme el PP són improcedents, inconstitucionals i amb un marcat caràcter discriminatori”.
El responsable socialista d’Integració s’ha felicitat per la decisió que ha pres el Defensor del Poble a partir d’una denúncia presentada pel despatx Mascarell Advocats de Gandia que gestionava les protestes d’una persona afectada per les mesures d’empadronament que, des de maig de 2012, ha estat aplicant el PP de Gandia.
Moncho ha recordat que, lamentablement, el cas de Gandia no és aïllat i que precedents com el de Vic (Barcelona) ja havien creat jurisprudència al respecte i havien marcat que no empadronar persones en situació irregular és il·legal. Però el PP de Gandia, lluny d’atendre als precedents i d’escoltar les advertències que arribaven des de l’oposició, sindicats i associacions interculturals, va decidir seguir endavant amb unes polítiques que ara li exigeixen retirar i que han estat provocant molèsties i discriminacions a persones que arriben a Gandia durant més d’un any. Per això, Moncho ha insistit en exigir la immediatesa en el compliment de la resolució.
Moncho ha conclòs explicant que la política d’immigració que està aplicant encara el PP a Gandia “és injusta perquè estableix una societat de ciutadans de primera i de segona deixant invisibles a un sector important de la població”. Un sistema molt allunyat dels drets fonamentals que té una persona extracomunitària que arriba a la ciutat i que, tal i com marca la llei, tenen dret a ser empadronats perquè, de no ser així “no podrien accedir ni a la sanitat ni a l’educació, abocant-los a la més absoluta de les marginacions”.