La regidora de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques (IMAB), Liduvina Gil, ha presentat este matí la placa memorial del V centenari de la Batalla de Gandia, dins les conegudes com a Germanies, el 25 de juliol de 1521, una efemèride amb un gran significat històric, que tres segles més tard donaria nom a l’actual passeig.
Així, el document que es reproduïx a la placa no és més que l’acta municipal de l’Ajuntament que es reunia en 1884 i decidia posar-li el nom de Passeig de les Germanies a un espai que fins aleshores es coneixia com a plaça del Quarter. Es recordaria d’esta manera la derrota que va tindre la noblesa, encapçalada pel duc Joan de Borja, davant l’exèrcit agermanat, amb els 21 ‘fugits’ de Gandia, que es van unir als agermanats de València. El virrei gandià, sense resultats, va intentar negociar la retirada d’estos gremis que finalment van sortir per a prendre primer Xàtiva i després la nostra ciutat, unes accions que van concloure en un enfrontament armat a la vora del Vernissa i el saqueig posterior de Gandia.
Al respecte, Gil ha explicat que “la ubicació geogràfica de la placa, ubicada al final del carrer Duc Alfons el Vell, en l’encreuament amb el Passeig de les Germanies, representa el punt d’eixida dels nobles cap a la batalla i el punt d’entrada dels agermanats” i ha agraït la gran labor que ha realitzat l’arxiver municipal, Jesús Alonso, al vestíbul d’accés a l’Arxiu Històric amb l’organització de l’exposició sobre esta efemèride, una mostra que vindrà acompanyada d’una sèrie de conferències al mes de setembre per a donar a conéixer este esdeveniment històric per a la nostra ciutat, en el marc del cicle ‘Un passeig per la història de Gandia’.
Per a l’arxiver municipal la placa té també com a objectiu traure l’arxiu, els documents històrics de la ciutat al carrer, com el document que es reprodueix a la placa. “Precisament, perquè després d’haver estat silenciats durant 300 anys els agermanats, al segle XIX els revolucionaris liberals i els republicans van entendre que els agermanats eren una força antinobiliària (no tan antimonàrquica)”, que calia reivindicar.
Pel que fa a les Germanies, Alonso recorda que fa cinc segles la relació entre vassalls i nobles es va fer irreconciliable i va esclatar gairebé una guerra civil que va provocar, entre altres coses, que els agermanats, després de triomfar a la Batalla del Vernissa, entraren i assaltaren Gandia i el Palau, on van cremar pràcticament tot l’arxiu nobiliari dels Borja, al qual tanta dedicació li havia fet la Duquessa Maria Enríquez, qui l’havia manat catalogar ‘ex professo’ a quatre notaris. “De tot això parlem en l’exposició que es pot visitar a l’Arxiu Històric, que és humil, però amb documents molt valuosos que hem pogut recuperar, com ara l’acta municipal de 1884 que recorda la placa. També les actes mateix del segle XVI, que es deien ‘manuals de consens’, on queda reflectit que l’Ajuntament de Gandia comprava armes i les repartia entre la ciutadania; estaven armant-se per a fer front a eixe exèrcit agermanat”, ha assenyalat.
L’exposició estarà oberta al públic de manera guiada entre dimarts i dijous, de 13 a 14 hores, que inclouran també els dipòsits documentals de l’arxiu. Les persones interessades en assistir-hi deuen reservar a través del telèfon 96 295 95 67 o del correu arxiuhistoric@gandia.org.