Diana Morant: “S’ha acabat el pessimisme, perquè la primera victòria és tindre ganes de guanyar”

Diana Morant


Bona vesprada companyes i companys, amics i amigues.

Bona vesprada per a parlar del PSOE, del socialisme, dels i les Socialistes.

“Els moments difícils marquen nous reptes. Fem un pas endavant. Vull liderar un nou projecte socialista que torne Gandia a les persones”

Així anunciava fa dues setmanes, el 27 de maig, amb un tuit la meua intenció de presentar-me hui davant de vosaltres per dirigir este partit.

Perquè el moment és difícil, molt difícil. Per al PSOE? Sí, és innegable. Però no perdem de vista que els qui ho estan passant mal, molt mal, són les persones que al carrer estan patint les polítiques de la dreta pura i dura. I que quan busquen ajuda, quan busquen qui els solucione els seus problemes, quan busquen qui els represente i els defense… no ens troben a nosaltres. Ahí és quan comencen els nostres mals, quan en conter de ser la font de les seues esperances som la paperera dels seus drames i frustracions.

Jo sóc socialista, de sempre. Els valors de la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la justícia social,… els he aprés en casa. Però no era una xiqueta de partit. No vinc de Joves, tampoc estava afiliada. Era una ciutadana que va agafar compromís polític a l’activisme de carrer, moguda pel govern de dretes d’Aznar contra el que molts eixíem a manifestar-nos a la Universitat contra la LOU o a les places contra la guerra de Iraq… I tots els qui allí estàvem i eixíem als balcons a fer cassolada teníem perfectament clar qui era l’alternativa a eixa mala política que rebutjàvem al carrer: eren els socialistes.

La gran pena és que a dia de hui, amb la dreta pura i dura governant, la gent ja no veu al PSOE com l’alternativa als qui estan causant els seus problemes. És pitjor, ens fan iguals i ens rebutgen per igual. I la por que fa és que d’este temps ens queden ciutadans i ciutadanes que podríem perdre per a sempre.

Eixe és el gran repte: revertir eixa situació, recuperar confiances, reconciliar-nos amb la gent amb polítiques constructives d’oposició, sent valents i afrontant-nos als nous reptes de la societat, que no són pocs ni fàcils, però els hem de fer front de cara, qüestionant el que està establit per ser millor força i més representativa. Sols un nou PSOE, que assumisca les errades del passat i faça vertader propòsit d’esmena, pot reconciliar-se amb els ciutadans.

Nosaltres som l’esquerra realista, la responsable, la pragmàtica. Sí, d’acord, però realista amb la realitat, la nova realitat, la nova societat i els seus nous reptes; responsable, sí, però deixant de confondre la responsabilitat amb els lligams del passat mentre morim d’inacció o d’immobilisme i falta de compromís amb els nous dilemes i problemàtiques del present. I pragmàtica, perque sols es pot assumir com a cert allò que funciona, sense dogmes ni veritats absolutes.

Fem-la eixa Esquerra realista, responsable i pragmàtica!! Deixem de parlar de CANVI per a ser, de veritat, CANVI. Ser-ho i demostrar-ho!!

Perquè ja no queda temps, el temps és ARA. Ja no van a donar-nos més oportunitats, la oportunitat és ESTA.

Els socialistes fa tres anys que ens vàrem anar. Vam perdre l’alcaldia i va ser un colp molt dur.

I des d’aquell maig del 2011 ha sigut molt difícil sobreviure a esta ciutat. Que li pregunten a Pluja Teatre, o a les educadores de les Escoletes, o als treballadors i treballadores de Gandia TV, que li ho pregunten a la UPG, la UV que han perdut pressupost i alumnes que no poden pagar-se la formació, que li ho pregunten al iaio que ja no pot dur als nets al cole amb el bus perquè ara iaios i nets han de pagar, que els ho pregunten als xiquets i xiquetes que ja no es queden al menjador perquè els pares no poden costejar-los o que començàren el curs sense llibres per no poder comprar-los, o que preunten als comerciants que no saben si baixar la persiana o sobreviure un dia més en “Gandia, la capital del comercio”, o als hostalers de la platja que malviuen sols dos mesos a l’any en “Gandia, la capital del Turismo” en la que tot va bé (sols per a alguns)…

Han sigut tres anys de terrible supervivència per a la gent. I per al partit socialista també. Hem sigut marcats, com molts altres ciutadans compromisos, perseguits i esquilats fins als mínims en eixa clara intenció que fins i tot va verbalitzar de “esborrar als socialistes del mapa”

Al març del 2012, després d’una vaga general, ens va llevar una regidora, Ana Garcia, i al nostre assessor de grup, Pepe Mas, que acaba de baixar ara la persiana de la tenda que tenia oberta de feia  anys i ara està fent falles, mentre al seu assessor l’incorporaven a l’empresa pública. A l’agost del 2012 es van carregar a Mascarell, que ha obert una oficina d’advocats per guanyar-se la vida. I va caure també Borja Micó, el nostre secretari de grup i cap de premsa, que ha hagut de tornar a viure a casa dels seus pares per no poder pagar el lloguer i està pensant, com desenes de joves a la nostra ciutat, en marxar fora per tindre un futur millor. I al setembre del 2013 va llevar el darrer sou al membre del nostre grup Joan Lluis Soler. I tot per fer la nostra tasca, la de fiscalització, i fer publiques les misèries d’este govern. Sabeu quantes persones queden a càrrec de l’Ajuntament del grup socialista? Una, jo i a mitja jornada. De quants regidors? 10. I en el Bloc? 1. De quants regidors? 2. 10 a 2, 1 i 1. I en el grup Popular, 12 de 13 regidors, més els més de 60 endollats que mantenen. Democràcia, equitat?

Així i tot, retallats i esquilats, hem sobreviscut i hem desgastat el govern i l’alcalde d’esta ciutat. Però no ha sigut sense costos per a nosaltres. El desgast ha sigut de les dues parts perquè, mentre uns hem lluitat contra els qui governen esta ciutat per a fer negocis, altres s’han dedicat a mirar des de fora i jutjar-nos a tots per igual. I no és així. No som iguals, però fa tres anys que immersos en la baralla no diguem què som ni què oferim.

Ha arribat eixe temps. El de construir un projecte d’esquerres i il·lusionador per a una Ciutat que ens necesita.

Una ciutat que les socialistes van transformar en companyia de molts. Gandia no seria la ciutat que és sense els socialistes i la seua capacitat d’arribar a consensos. Recordeu, nosaltres no hem governat mai soles. Entre molts vàrem construir la ciutat moderada, tolerant, culta, educada, compromesa que fabricava ciutadans moderats, tolerants, cultes, educats, compromesos,…

Eixa Gandia que ens Unia i que ara, en mans de Torró, ha perdut la tolerància, la igualtat d’oportunitats, la cohesió i la justícia social.

Els vàrem deixar d’herència una ciutat de la que encara viuen de renda. La pitjor herència que hem deixat els socialistes en esta ciutat és una majoria absoluta del Partit Popular. Per això, la nostra obligació moral, la nostra responsabilitat, és revertir-ho. Ja ha quedat demostrat que l’alternativa al Partit Socialista en el govern d’esta ciutat no és el PP, sino un NOU Partit Socialista.

Així que fem-lo.

Hui em presente davant de l’assemblea amb un grup de persones del partit, que han estat ahí abans i especialment estos tres anys. He volgut comptar amb tots, sense prescindir de cap actiu perquè ací no sobra ningú. És més, en falten molts i és obligació nostra seguir sumant encara a més gent. Ja vaig dir que no es tractava d’un projecte de ruptura. Però sols amb nous protagonistes aplicarem noves formes de fer i entendre la política. No som herois de pel·lícula. Som un grup de persones normals, integrants de totes les generacions, formades, adaptades al nostre temps per a fer front als nous reptes als que s’enfronta la societat, que no són pocs.

I començarem per fer fort el partit, recorrent el territorial a la trobada dels militants per debatre amb ells, enfrontar-nos a les seves preguntes, les seves reflexions i critiques, sense pors. Si no som capaços de palpar els problemes dels militants difícilment anem a poder trobar les millors solucions.

Sols així, enfortint el partit, serem capaços d’anar després barri per barri, casa per casa, contant a la gent qui som i cóm volem millorar les seues vides.

Eixos són els compromisos que hui agafem amb el partit: treballar per guanyar per a que al final siga Gandia i els gandians i gandianes els qui guanyen.

S’ha acabat el pessimisme, perquè la primera victòria és tindre ganes de guanyar:

-Guanyar al desànim

-Guanyar la confiança de la gent

-Guanyar el carrer

En estos tres anys no hem tingut ganes de guanyar. I ara queden 344 dies. Hui eixim d’ací amb ganes de guanyar i vos necessite, a tots i a totes, ajudeu-me a que ajudem als que estan esperant que els Socialistes tornem a ser Socialistes i li retornem Gandia a les persones. Compte amb vosaltres. Gràcies!!