Els experts coincidixen a situar el clúster sanitari i el Districte Digital com a epicentres de la ciutat de les oportunitats

Ha finalitzat el primer cicle ‘Diàlegs de ciutat. Propostes per a avançar junts’ organitzat pel PSPV-PSOE de Gandia amb la jornada centrada en la ciutat de les oportunitats, la qual va comptar amb una alta participació per part del públic assistent que va fer nombroses aportacions i propostes, tornant a omplir el Saló de Corones del Palau Ducal amb nombrosos representants de la societat civil gandiana de sectors com la indústria, la innovació, el turisme, el comerç o l’hostaleria.

L’alcalde de la ciutat i nou secretari general del PSPV-PSOE de Gandia, José Manuel Prieto, qui va moderar el diàleg, va destacar que “Gandia la fem i la construïm entre tots. També amb els agents socials i econòmics, amb les persones que cada dia alcen la persiana i amb les empreses, algunes d’elles punteres en tot el territori espanyol, les quals ens referencien com a un pol econòmic i d’atracció del talent i de totes les oportunitats”.

Prieto també va posar damunt de la taula la necessitat de continuar reforçant a Gandia pel   que fa a la col·laboració públic-privada, amb aliances amb el sector privat. “Hem de garantir totes aquelles inversions no solament en infraestructures i en equipaments, sinó també en modernització, tecnologies de la informació o la digitalització. Perquè Gandia és una ciutat d’oportunitats i ho ha de ser també en el futur. Per això, ara hem d’assentar les bases i hem de seguir avançant junts cap a eixa Gandia Capital que integra. Però que, sobretot, progressa i prospera”, va remarcar.

En este sentit, la majoria d’experts va coincidir amb la proposta de situar el clúster sociosanitari de Sanxo Llop com a polígon estratègic i de creació d’ocupació, sent un nou gran motor econòmic i pol d’oportunitats per a la ciutat. No s’ha d’oblidar que Sanxo Llop ja està suscitant un gran interés entre diverses empreses vinculades al sector sociosanitari per a implantar-se en ell.

L’alcalde de Gandia va apuntar que es preveu que les parcel·les de Sanxo Llop que són municipals puguen començar a atorgar llicències en tot el sector abans de finals de 2022 o principis de 2023. “Una vegada hem pogut desbloquejar Sanxo Llop, ja estem treballant de valent per a la implantació d’empreses del sector de la salut. Este és un dels objectius fonamentals, juntament amb el Districte Digital que ens ha atorgat la Generalitat Valenciana. Així, estes noves empreses serien el complement ideal per a eixos cinc primers projectes del Districte Digital”, va assenyalar Prieto.

Estes cinc iniciatives accelerarien projectes empresarials vinculats al Districte Digital sociosanitari. Cal recordar que el Programa d’Innovació Oberta Districte eHealth és una iniciativa que ja ha permés seleccionar els millors cinc projectes d’innovació en salut digital per a la Comunitat Valenciana que han sigut presentats per quinze ‘startups’ procedents de diverses parts del món.

El secretari general dels Socialistes de Gandia va explicar que “este seria un bon inici per a este clúster sociosanitari, amb altres inversions en les parcel·les que són de propietat municipal. És a dir, dues de les grans parcel·les de Sanxo Llop que, a més, estan situades enfront de l’hospital”. Per tot açò, el projecte Districte Digital és l’altre epicentre del mapa de la ciutat de les oportunitats, el qual ja s’està avançant a Gandia amb, de moment, cinc iniciatives perquè acceleren projectes empresarials vinculats a ell.

Així, la major part dels experts va incidir en la necessitat de continuar avançant en el projecte de Districte Digital en matèria de salut, considerant que la pandèmia ha reforçat les prioritats que es tenien per a aconseguir que la salut siga una via de generació d’oportunitats, aconseguint que des de Gandia sorgisquen innovacions de les quals es beneficien totes les estructures sanitàries del territori valencià, ja que s’innovaria des de la nostra ciutat.

 

En este sentit, el president de Tecatel, Javier Cremades, va incidir en el fet que  “el sector sociosanitari està tenint actualment un creixement infinit i en el qual encara està tot per fer. Per exemple, Espanya és puntera en la digitalització d’històries clíniques, però la resta encara està per desenvolupar. No hem d’oblidar que la salut ha passat a ser prioritària en tots els aspectes i, si tenim en compte açò, el clúster sociosanitari del polígon Sanxo Llop cobra tot el seu sentit”.

Per la seua banda, Joaquín Bernabeu, gerent de CTL Sanidad Ambiental, també va apostar perquè “Gandia puga atraure eixa indústria del coneixement relacionada amb el sector sociosanitari. Parlem de professionals amb alt coneixement, llocs de treball d’una alta qualitat i empreses de valor afegit”.

Bernabeu va sostindre que “hem de tindre clar a quin tipus d’indústria hem de dirigir-nos i on la podem situar, ja que és una de les majors oportunitats que va a donar-nos a la nostra ciutat. I, ara, a Gandia disposem d’una gran oportunitat amb el polígon Sanxo Llop, al qual se li està donant molta força i impuls,  portant la potència de llum suficient i situant-lo en un lloc molt ben comunicat”.

Respecte a les qüestions en matèria d’agenda urbana, l’exarquitecte municipal i responsable del Servei de Coordinació i Supervisió de Projectes de l’Ajuntament de Gandia, Fernando Mut, va destacar que “Gandia és una ciutat sostenible amb una qualitat urbana que ja voldrien altres ciutats mitjanes espanyoles, i a més està perfectament adaptada a les noves tendències que planteja l’agenda urbana actual”, considerant que “hem de saber cap a on volem enfocar la seua transformació urbana perquè incidisca en la generació d’oportunitats”.

Així, Mut va animar als presents a seguir caminant cap a una integració territorial de la ciutat, reivindicant al mateix temps la millora d’infraestructures, “tot i que falta també un complet marc de referències urbanístic per acollir totes les iniciatives que arriben a Gandia i generen oportunitats, com és el cas del projecte del glàmping, en el Grau”.

La directora del Palau Ducal dels Borja, Balbina Sendra, qui va centrar la seua intervenció en el turisme, va reconéixer que el sector turístic gandià està fent un gran esforç. “No hem de canviar el model consolidat que tenim de sol i platja, però tal vegada hauríem de canviar el focus, amb un model d’experiències on tot tinga cabuda”, va assenyalar, afegint que “hem de tindre en compte que hi ha un canvi de tendència en el turista, que cada vegada és més exigent i no busca sols la platja. Així, hem de saber complementar la seua experiència”.

Balbina Sendra també va apuntar que s’han de considerar als receptius i agències locals, a més dels mateixos recursos culturals que té la ciutat. També va entendre que és fonamental comunicar els resultats d’ocupació no solament dels hotels, sinó també del turisme cultural, natural o esportiu amb què compta Gandia, proposant que el transport públic puga arribar a recursos patrimonials, com ara al castell de Bairén o al paratge natural municipal Parpalló-Borrell.

En matèria turística, el públic va suggerir fer una aposta pel turisme de salut, a més d’explotar turísticament les zones d’escalada de gran valor que hi ha al terme municipal i que atrauen turistes de tot arreu del món.

La gerent de Ferragut Helly Hansen, Silvia Gertrudis, va suggerir que se seguira apostant per la digitalització en el sector comercial. Gertrudis va recomanar la promoció del turisme des de la platja cap al nucli urbà de Gandia, la recuperació del tradicional mercat dels dissabtes en el parc d’Ausiàs March o la possibilitat de programar un Saló Nàutic per a Gandia.

Pel que fa a l’hostaleria, la gerent de Cafeterías Roxy, Sabrina Salgueiro, va destacar un sector que té un gran pes a Gandia, amb aproximadament 500 establiments que generen 2.500 llocs de treball. “Si disposem d’una hostaleria forta, tindrem més oportunitats i els sectors productius es beneficiaran d’ella”, va indicar. Salgueiro va abordar la necessitat d’agilitzar les llicències, seguir promocionant els Xecs Consum que tants bons resultats han donat al sector, sense perdre de vista la innovació en el producte o l’hostaleria com a receptora del turisme.