L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, acompanyat pel regidor d’Urbanisme, Territori, Infraestructures i Habitatge, Vicent Mascarell, i l’edil d’Hisenda, Patrimoni, Inversions i Grans Projectes, Salvador Gregori, ha comparegut este matí a les oficines municipals d’Habitatge situades a la plaça del Tirant per presentar el Pla Vivenda ‘Facilitem l’accés a l’habitatge’, baix la marca Avant Gandia.
Una marca que, tal com ha explicat la primera autoritat municipal, “naix per ser un paraigua de l’estratègia que traçarem en esta legislatura de manera acordada, fruit del diàleg amb els agents socials, per donar resposta a diferents àmbits importants d’una ciutat que vol continuar exercint la seua capitalitat i lideratge, i que vol continuar avançant per continuar generant oportunitats i inversions”.
A hores d’ara, segons l’alcalde, hi ha diversos reptes i problemàtiques que, per circumstàncies específiques, necessiten un impuls per part de l’Ajuntament de Gandia. Un és l’habitatge, “perquè no hi ha projecte de vida ni de família sense habitatge, a banda que és un dret constitucional”. Totes les persones tenen dret a disposar d’un habitatge digne. Tot i això, aspectes com els elevats preus dels lloguers, de compra d’una casa, i l’escàs accés al finançament, dificulten l’accés per a bona part de la població, especialment, la gent jove. Una circumstància que passa en l’àmbit nacional i que també s’està produint a la ciutat de Gandia.
INCREMENT POBLACIONAL
Durant la seua intervenció, l’alcalde ha explicat que l’augment del preu de l’habitatge està directament relacionat amb l’increment poblacional que s’ha produït des del 2018 i que entre el 2021 i el 2022 es va disparar un 2,89%. esta xifra es troba molt per sobre de l’increment poblacional comarcal (1,87%) i gairebé triplica l’estatal en el mateix període (+1,06%). A ESTOs números se suma que les dades provisionals del padró del 2023 auguren un creixement encara més gran.
Un dels motius d’este fort creixement és que Gandia és una ciutat que “és percebuda com una destinació on és més probable, fàcil i atractiu desenvolupar un projecte de vida i d’oportunitats. Som una ciutat que atrau i, per tant, hem d’afrontar els reptes que això suposa”.
DESCENS DE L’ATUR
Este creixement poblacional ha anat de la mà d’una baixada de la població aturada, fet que ha convertit Gandia en el segon municipi amb la baixada d’atur més gran d’entre les ciutats de més de 45.000 habitants de la Comunitat Valenciana durant el 2023, en situar-se el descens en un 10,7%.
Estes i altres qüestions han provocat un increment més gran de la demanda que ha tensionat un mercat on la construcció d’habitatge d’obra nova està paralitzada i la construcció d’habitatge protegit i/o assequible/social és inexistent des del 2010.
Per combatre esta situació, i aprofitant els fons europeus estatals i autonòmics, el Govern local ja ha posat en marxa mesures per pal·liar esta situació, com la rehabilitació dels més de 610 habitatges existents a les Àrees de Regeneració Urbana (ARRUR) o els més de 8,4 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation per a la rehabilitació dels habitatges del carrer Safor, carrer Benicanena i Grup Ferroviaris.
D’altra banda, esta setmana s’ha aprovat el llistat provisional d’admesos per a la recepció d’ajudes directes per a l’arrendament dins del Pla estatal per a persones en situació especial de vulnerabilitat.
A més, l’any passat, l’ajuntament va adquirir 14 nous habitatges per destinar-los a lloguer social. I el pròxim mes està prevista l’adquisició de 5 més.
MESURES DEL PLA VIVENDA
A banda d’estes accions, l’alcalde ha anunciat la posada en marxa d’una estratègia per implantar mesures de dinamització del mercat immobiliari basada en tres eixos fonamentals:
1.- Fiscals:
– Bonificació del 95% de l’ICIO corresponent a l’impost de construcció per a habitatges de VPO (habitatges de protecció oficial).
– Ampliar, de 3 a 6 anys, la bonificació del 50% de l’IBI de les VPO noves.
– Sol·licitar a la Generalitat que legisle per bonificar el 95% de l’IBI dels immobles llogats a famílies amb renda limitada.
– Posar en marxa una línia d’ajudes per als propietaris per a l’assegurança del lloguer.
2.- Patrimonials:
– Posar a disposició de promotors i constructors parcel·les municipals per promoure habitatge, tant en règim de propietat com en concessió.
– Adequar l’habitatge municipal buit per a venda i lloguer.
– Obtindre més subvencions de fons autonòmics, estatals i europeus per a la compra d’habitatge i introducció al mercat.
3.- Urbanístiques:
– Modificar del PGOU per permetre la construcció d’habitatges mixtos (renda lliure i protegida).
– Iniciar l’estudi per zonificar la ciutat i permetre l’adequació del nombre de cotxeres en funció dels habitatges i revisar-ne els usos en baixos.
PACTE DE CIUTAT
La primera autoritat municipal ha anunciat que les mesures hui presentades ja han estat explicades als promotors i constructors i que, una vegada constituït el Consell Econòmic i Social al ple d’este mes, es proposarà el Pacte de Ciutat de l’Habitatge. “Estem davant d’una qüestió transversal i estratègica que requerix altura de mires i de corresponsabilitat de totes les forçes polítiques. Volem acordar al Consell Econòmic i Social les mesures que hui presentem i totes aquelles que es proposen per aconseguir l’objectiu comú”.