El govern del PP ha gastat 2 milions € en 10 xiringuitos i en construeix 2 més

xiringuito marenys 2

El govern de Gandia porta gastats més de 2 milions d’euros en xiringuitos als quals cal sumar el cost dels que actualment es construeixen a l’Auir i als Marenys amb un permís de Costes a precari que, de moment, els autoritza només fins el 30 de setembre. Precisament buscant informació sobre això, hem trobat el que van costar els 2 que es van construir l’any passat a la Ducal i Coco-Loco: 676.423 euros. Si es té en compte que el 2012 es va pagar per la construcció de 8 xiringuitos 1,3 milions d’euros (és a dir, 160.000 euros per xiringuito) el cost dels del 2013 és més del doble que el de l’any anterior. Unes inversions que necessitarien dècades de concessió per amortitzar.

Tot això en el context d’un deute de 63,7 milions d’euros de l’empresa pública responsable de la construcció. Per a la regidora socialista Diana Morant “mentre vivim una situació d’emergència econòmica municipal, el govern gasta a mans plenes uns diners que no té en construir xiringuitos; han canviat l’ “Ahora empleo” per “Ahora chiringuitos”. En tot cas, assenyala Morant, “la pregunta ja no és per què sinó per a qui perquè els beneficiats no són els ciutadans de Gandia”. Alhora, Diana Morant assenyala que “tampoc sabem a qui exigir responsabilitats ja que l’anterior regidor de contractació li acaben de llevar la signatura; al regidor que simula ser de turisme és només de platges; i l’alcalde, autèntic regidor de turisme, es troba a l’Argentina “.

A més, el procés de concessió de l’explotació dels nous xiringuitos de l’Auir i a els Marenys s’ha prolongat després el poc èxit de concurrència, ja que el contracte finalitza el 30 de setembre i els xiringuitos es troben en construcció.

El misteri de la fibra òptica
Cal recordar que en el cas dels primers xiringuitos construïts pel govern del PP el 2012 es va pagar per huit el que havien de costar 13 i es va justificar per la construcció d’un escenari i la instal · lació de fibra òptica. Açò exemplifica que la pregunta clau no és per què, ja que no té justificació l’ús de fibra òptica, sinó per a qui.