Les regidores de de Turisme i Patrimoni Cultural, Balbina Sendra i Alícia Izquierdo, respectivament, han anunciat este matí a la Fira Internacional de Turisme de Madrid, FITUR 2024, les obres de restauració i habilitació de la Capella de l’Assumpció, que s’inicien la setmana pròxima amb una duració aproximada de 10 mesos. A l’acte han assistit també l’alcalde, José Manuel Prieto, membres de la corporació, d’altres administracions i representants del sector turístic.
«Gandia té moltes raons perquè la gent hi vulga invertir el seu temps i una d’elles, a més de les que anirem presentant estos dies (la gastronomia, la climatologia, etc.), és el seu patrimoni, transversal al turisme», ha destacat Sendra.
L’actuació s’emmarca dins de la línia de treball del govern local de recuperació i posada en valor dels edificis històrics de la ciutat. Així, en uns mesos, després de les corresponents obres de salvament, aquest edifici Bé de Rellevància Local (s. XVI/XIX) recuperarà la seua imatge anterior amb la dotació d’allò necessari com a centre d’acollida al visitant i espai dels clàssics. El turista que s’acoste a la ciutat hi trobarà, en aquest lloc cèntric i emblemàtic, tota la informació sobre la nostra història i les indicacions necessàries per conèixer i visitar el nostre patrimoni. «Crec que una de les màximes que cal defensar des del patrimoni és que si els edificis no tenen un ús, moltes vegades es converteixen en contenidors sense contingut i ací es perd l’essència d’una rehabilitació. A més, el fet que estiga en la trama urbana del nucli històric de Gandia, a la vora de la plaça Major, de la porta dels Apòstols de la Col·legiata, el converteixen en un espai estratègic». Izquierdo ha recordat que a totes les grans ciutats existeixen edificis emblemàtics que serveixen per acollir els visitants; per a promoure la seua història i patrimoni. I, al mateix temps, que dignifiquen l’edifici per si mateix.
En aquest sentit, la regidora de Turisme ha expressat la voluntat que es convertisca també en un punt de venda turístic: «Un lloc que haurem de treballar amb les agències per fomentar el nostre producte, que creiem que és de primera qualitat; tenim magnífics recursos a la ciutat de Gandia i necessitem fer-los “producte turístic”. A vegades aquest concepte fa un poc de por, però és la realitat. Un recurs ha de ser sostenible i per a aconseguir-lo hem de vendre’l; saber i poder unir la platja amb la ciutat, el relat dels Borja amb el Kitesurf o amb totes les bondats que anirem comptant al llarg d’aquest Fitur».
La Capella de l’Assumpció
La Capella de l’Assumpció és un bloc desconegut però molt important a la ciutat de Gandia. Es tracta d’una capella de planta irregular, pròxima a un trapezi, ja que s’adapta al solar disponible i al traçat del carrer. És una església d’una sola nau amb dos trams tancats per volta de canó amb llunetes, que es troba sostinguda per arcs faixons de mig punt que donen la directriu; creuer en alçat que es tanca mitjançant cúpula semiesfèrica sobre petxines; i en la capçalera un xicotet tram de canó seguit per albergar l’altar principal. La cúpula conté huit nervis fingits que convergeixen en una clau-floró, dividint la calota en huit trams en els que s’obrin llunetes per a il·luminar. La coberta és de teula àrab a dos aigües sobre tauler ceràmic i corretges de fusta. Per un altre costat, la frontera conserva elements arquitectònics com un gran arc carpanell per a l’accés i la silueta d’una fornícula cegada. En el seu estat actual, gran part de la construcció que s’observa correspon a l’important reforma de la casa i la capella de la Confraria realitzada a inicis del segle XIX.
Història
La “Loable Confraria de Nostra Dona Santa Maria” de la vila de Gandia es va constituir en una capella lateral de la Col·legiata el dia 14 d’agost de 1440, vespra de la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria. Llavors, es van elegir el prior, els majorals i el racional, els quals regien la confraria. Càrrecs que, any rere any i en la mateixa data es renovaven, i que es reunien en aquesta capella de l’aleshores església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció; és a dir, en la Col·legiata. D’aquelles trobades en conservem la major part de les actes a l’Arxiu Històric de Gandia.
En 1519 es decideix comprar un solar resultant d’una antiga casa enderrocada “que compraren los majorals per a fer la casa de la confraria” i el 17 d’agost de 1520 tenim notícia que la casa “es estada feta y edificada pa semblant coses y altres a la dita confraria pertanyent fahedores, la qual sta prop la sglesia col·legiada de la vila de Gandia”. Tanmateix, en aquella mateixa reunió es determina la compra d’un pati existent a la part de darrere de la casa que s’acabava d’edificar amb la intenció de construir una capella pròpia allà mateix. A l’efecte, es donen plens poders al prior i majorals corresponents per a què compren “tant de corral quant poran haver [i si pot ser] tot lo corral que huy és a spatles de la casa lo prenguin o no, tant quant ne hauran obs [serà precís construir] per a poder alargar la Sglesia”. Aquest espai –casa i capella- està en l’origen de l’actual Capella de l’Assumpció d’estil barroc tardà que, tot i estar en ple centre de la ciutat, molt poca ciutadania sap de la seua existència.
La confraria era propietària d’una imatge de la Mare de Déu d’Agost amb el seu llit, que es guardava en el convent de Santa Clara. En vespres de la seua festivitat la imatge es traslladava a la Col·legiata des de la qual es treia en processó segons era acostumat. És probable que la imatge de la Mare de Déu d’Agost que encara es conserva dins una urna al convent de Santa Clara siga aquesta mateixa figura a la que fan referència els documents del segle XVI. El que no se sap amb certesa és sí, d’ençà la construcció de la capella de l’Assumpció i fins la seua desaparició, la figura hauria estat custodiada en aquesta xicoteta capella propera a la Col·legiata. La visita realitzada per l’arquebisbe Joan de Ribera a finals del segle XVI s’indica que la confraria de Nostra Senyora de la Seu disposa en Gandia de casa, capella i constitucions.
Tot i les modificacions modernes, la part superior de la façana es conserva tal com es va construir durant els primers anys del XIX ja que el 31 d’octubre de 1800 el dipositari de la confraria donava compte dels diners obtinguts per a començar l’obra de la capella pròpia de la confraria. Pascual Madoz l’anomena com a una de les cinc capelles existents a Gandia a l’any 1847, i aquesta apareix dibuixada en el plànol de la ciutat que en 1878 realitza el mestre d’obres Antonio Vicente Vidal. En l’Informe de 1935 s’al·ludeix a la capella de l’Assumpció i des de mitjans del segle XX es restringeix l’accés a uns pocs metres des de l’entrada.
Durant les dècades dels 60 i 70, fou utilitzada com a magatzem de Càritas Diocesana i en 1973 va ser adquirida per un particular que la destinà a botiga de vímets fins al seu tancament a mitjans dels noranta. Ara, després de molt de temps d’abandonament i en estat de ruïna, l’Ajuntament de Gandia ha fet l’esforç d’adquirir-la (després de 15 anys de negociació, a través d’una permuta) per rehabilitar-la i posar-la al servei de la ciutat.