Cada Primer de Maig, des dels inicis de la Transició democràtica a la nostra ciutat, la família dels Socialistes de Gandia ens congreguem en el cementeri municipal davant un monòlit sense noms, de color blanc i envoltat de verd, per omplir-lo de roses roges, símbol característic del socialisme.
Es tracta d’un acte íntim i entranyable en reconeixement a totes les persones que van donar la seua vida per la llibertat: treballadors, idealistes, intel·lectuals… que per defensar honestament la legalitat (allò que el poble havia votat), van haver de patir la presó, vexacions o, inclús, morir joves; massa joves. Un acte molt emotiu on la seua ànima màter sempre era l’enyorada Mari Carmen Pérez, qui en l’any 2017 va viure el seu darrer Primer de Maig com podem veure en aquesta fotografia (tercera, per l’esquerra).
Però enguany, aquesta imatge no es podrà repetir. Per primera vegada, des de fa més quaranta anys, no podrem estar tots junts al costat d’eixe monòlit a causa de les greus circumstàncies per les quals estem travessant. Tan sols la llarga nit del franquisme i, ara, aquest quasi invisible virus baix el microscopi de la graduació més gran (Covid-19 o coronavirus, com ho anomenem), han pogut interrompre la commemoració del Dia Internacional del Treball a Gandia.
Aquestes setmanes en les quals estem immersos en una emergència sanitària sense precedents, hem de ser conscients que a l’hospital Francesc de Borja, als nostres centres d’atenció primària o a Salut Pública estan deixant-se la pell i jugant-se literalment la vida per atendre i protegir la nostra salut: metges, infermers, auxiliars, zeladors, personal de neteja, conductors d’ambulància… I és que tots els nostres professionals sanitaris són l’escut més valuós que tenim a hores d’ara. Sense oblidar als necessaris, a tots aquells professionals que treballen sense descans perquè la nostra ciutat tinga les necessitats cobertes; o el servei tan valuós que donen a la societat les Forces i Cossos de Seguretat.
Així, quan passe aquesta situació extraordinària, haurem de recordar i agrair el sacrifici personal que van fer pel conjunt de la ciutadania. I, una vegada haja passat tot açò i, a la fi, hàgem aconseguit superar els efectes devastadors d’aquesta terrible pandèmia haurem d’exigir, com a gran objectiu comú, la plena recuperació de l’Estat del benestar.
Ens ha tocat viure una crisi sanitària de proporcions desconegudes en la nostra història recent. Però les condicions i les ferramentes amb què ens enfrontem a aquesta situació són millors gràcies a eixa incipient societat del benestar que ens va portar la democràcia i els governs socialistes. I, com tota gran crisi, ve acompanyada de forts vents de canvi. Ens toca aprendre del que està ocorrent, perquè ja res serà igual, perquè el món ja no serà el mateix.
Precisament, l’emergència sanitària que vivim ens deixa una gran lliçó: ara més que mai necessitem una sanitat pública forta, universal i de qualitat. Ara més que mai, hem de reforçar el nostre Estat del benestar, la conquesta més gran de la democràcia espanyola i en el qual una de les seues principals joies és el Sistema Nacional de Salut. Per això, aquesta crisi no ha de servir com a excusa per a retallar l’Estat del benestar, que tant va tardar a arribar a Espanya.
Un Estat del benestar que va arribar (és just dir-ho i reivindicar-ho) a partir del primer govern socialista presidit per Felipe González, amb el tan recordat Ernest Lluch com a ministre de Sanitat. D’això no fa ni tan sols trenta-quatre anys. Però, a penes un quart de segle després de la seua progressiva implantació al nostre país, l’Estat del benestar va començar a ser desmantellat.
Amb l’excusa de la gravíssima crisi econòmica de 2008, tant el Govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy, així com diversos governs autonòmics (quasi tots ells del mateix PP o de CiU), van practicar retallades pressupostàries dràstiques en l’Estat del benestar. Fonamentalment en matèria de sanitat i educació, però també en tota mena de pensions i altres prestacions socials bàsiques. Ara lamentem els atacs, en forma de retallades o privatització de serveis, que altres governs van infringir al sistema de salut. Però no hem d’oblidar les mateixes agressions que van tindre l’educació pública, la Llei de Dependència, els serveis socials…
Per això, cal que ens fem la següent pregunta: el nostre sistema públic de salut no hauria estat molt millor preparat per a enfrontar-se al coronavirus, si no se li hagueren aplicat tantes retallades durant tants anys? No es tracta ara d’ajustar comptes polítics amb ningú. Però no podem ni devem oblidar el que ha succeït a Espanya durant els anys de governs de la dreta: el desmantellament sistemàtic, basat molt més en criteris ideològics que en motius econòmics, del nostre Estat del benestar.
Com tampoc podem ni devem oblidar el significat del Primer de Maig, que ens recorda la valentia d’eixos homes i dones que van lluitar per reivindicar les llibertats i la dignitat de totes i tots. Açò ens fa sentir, al mateix temps, orgullosos i responsables. Orgullosos de seguir el mateix camí; i responsables de fer realitat eixe llegat en el present perquè el puguen heretar els nostres xiquets i xiquetes, les futures generacions.
Aquest Primer de Maig, lamentablement, no hem pogut anar al cementeri de Gandia com hem fet des dels primers anys de la Transició, per a retrobar-nos units i amb el màxim respecte al voltant d’eixe monòlit de marbre blanc. Però des de les nostres cases i balcons sí que podem reivindicar, entre altres moltes coses, la gran Festa del Treball, l’Estat del benestar i que una sanitat pública i de qualitat és possible.
Any rere any, els socialistes gandians tractem de despertar consciències i retre homenatge als lluitadors de la llibertat i la democràcia, servint d’exemple per a les generacions actuals i de revulsiu per a les que vindran. L’1 de maig és un dia especial per als qui som optimistes i pensem que un altre món és possible. I, enguany, amb molt més motiu, perquè no sabem encara la vida que ens espera, ni el món que vindrà. No deixem perdre aquesta oportunitat. De nosaltres dependrà que un altre món siga possible.
Liduvina Gil Climent
Presidenta del PSPV-PSOE de Gandia
Article publicat l’1 de maig de 2020, Dia Internacional del Treball, a gentedelasafor.es