La desena edició de la Mocadorà de Sant Donís de Gandia omplirà el passeig de les Germanies del 5 al 9 d’octubre. Tal com han anunciat la regidora de Comerç, Mercats i Consum, Elena Moncho, qui ha estat acompanyada per Miguel Rosselló, Raúl Llopis i Ricardo Gómez de l’Associació de Pastissers i Forners de Gandia, davant de la Casa de la Marquesa s’instal·larà un mercat ambulant amb venda dels pastissos tradicionals de massapà i es realitzarà el dia 6 d’octubre de 17.30 a 20.30 hores un taller didàctic per a xiquets i xiquetes.
Moncho ha explicat que la iniciativa té un marcat caràcter benèfic, ja que les donacions repercutiran en el preventori infantil. “Esperem que la ciutadania i les persones que ens visiten eixos dies s’acosten pels estands enfront de la Marquesa o a les pastisseries de la ciutat i participen en esta iniciativa”, ha indicat. Els representants de l’associació han destacat que la celebració, que complix la seua desena edició, cada vegada creix més i gana més adeptes.
La llegenda conta que en temps de Jaume I els homes obsequiaven les seues estimades amb la tradicional «mocadorà», uns dolços de massapà amb formes de fruites i hortalisses envoltats per un gran mocador de seda. D’esta manera, els dies pròxims al 9 d’octubre, els aparadors dels forns de la ciutat s’ompliran de color i dels massapans amb formes de fruites i hortalisses.
L’ORIGEN DE LA MOCADORÀ
Es tracta d’una celebració popular valenciana que té lloc cada 9 d’Octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la festa gran del poble valencià. La tradició és regalar a les persones estimades un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les millors fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.
La tradició ve de quan, a l’edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien uns dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, este costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d’Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Donís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Donís, s’havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d’octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat.
Per tot això, l’origen de la piuleta i el tronador està en este segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.
A partir del segle XIX els dolços s’embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per esta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.